Bienvenido a bobolandia

Dupuis; Berberian. Bienvenido a bobolandia. Madrid: Dibbuks, 2010. 16 €.

En francès, el terme “bourgeois-bohème”, abreujat “bobo”, designa aquella gent d’entre trenta i quaranta i escaig anys amb un poder adquisitiu mitjà-alt que combinen el consumisme rabiós amb alguns trets propis de la vida alternativa. Són persones que poden combinar una certa obsessió pels productes ecològics amb els darrers gàdgets electrònics, tot macerat amb un posat alternatiu que sovint és tan forçat que frega el ridícul. Els bobo són urbanites que pretenen somiar amb viure de la forma més natural possible però sense renunciar a cap dels capricis que poden trobar a l’urbs i que els fan sentir-se portadors d’una exclussivitat exquissida. Els seus estandards són les baies de Goji, l’Ipod, l’Iphone i/o l’Ipad, la cuina de disseny, les galeries d’art contemporani, els viatges organitzats a llocs exòtics i “autèntics”, els best-sellers, els programes televisius frívols, les tendes de moda, els esports com el golf o el paddle... en definitiva, tot allò que els fa pensar estar per damunt de lla gran massa de gent, però que en el fons els uniformitza com una altra gran massa.

Dupuy i Berberian els disseccionen en el seu àlbum Bienvenido a Bobolandia, que Dibukks acaba de treure a Espanya després d’un cert èxit en la seva edició original francesa. Els autors construeixen el perfil d’aquesta fauna humana amb històries curtes, protagonitzades per gent molt diversa que van entrant i sortint en escena, creuant-se de manera aparentment aleatòria, com succeïria a la vida real. Com no podria ser d’altra manera, fan un plantejament humorístic, poques vegades amable i gairebé sempre corrosiu. Com va dir algú, fan una cosa així com els Simpson, si no fos que aquests tenen com a públic majoritari la gent suposadament despedaçada per la sèrie, qui l’ha assimilat com a part de la seva vida consumista (per cert, és un fenomen paranormal l’èxit que té en el públic infantil i juvenil espanyol, quan és un humor basat en constants referències a la cultura estatunidenca més localista, però aquesta és una reflexió per a un altre dia).

Bienvenido a Bobolandia és un còmic excel·lent perquè es deixa de mitges tintes i aposta per la mala llet intel·ligent. N’hi ha d’altres que han treballat aquesta línia, com Mauro Entrialgo, però l’obra de Dupuy i Berberian s’allunya del gag aïllat per teixir una estructura complexa de petites històries entreteixides de forma aparentment casual que ens serveixen per gaudir, a més de les anècdotes puntuals protagonitzades pels bobos, l’existència d’uns patrons de comportament que els estandaritza, convertint-los en el contrari del que pretenen: gent convencional que balla al so dels medis de massa i obeeix acudeix ensusiasmada a les crides al consum de productes de grans marques.

Els autors es llueixen en tots els aspectes artístics de l’obra: un guió brillant potenciat per un dibuix expressiu i una narració poderosa, que t’arrossega amb molta facilitat. El resultat és possiblement la millor obra del duet artístic (per a mi molt superior a El Sr. Jean), que no només ens entreten i ens fa esclafir de riure ara i desiara, sinó que ens fa veure aspectes del nostre caràcter en els ninots ridiculitzats en aquestes pàgines.

M’agradaria fer menció a l’edició de Dibbuks, una editorial madrilenya jove que cuida molt els seus productes, apostant més per la qualitat que per la quantitat. El format àlbum 2.0 (que alguns anomenen BDBook) és la meitat de gran que l’àlbum francobelga clàssic, amb el doble de pàgines que aquest i sense abandonar la tapa dura. Aquest llibre, com a objecte, és senzillament esplèndid, amb un acabat mate a l’exterior i l’interior, amb un paper de gramatge generós, molt ben imprès i amb tota una raresa en l’actualitat: la retolació a mà.

Publicat al Diari de Balears dia 8 de maig de 2010