Una vida errante

Tatsumi, Yoshihiro. Una vida errante. 2 vol. Bilbao: Astiberri, 2009. 24 €.

Japó és un dels països més fascinants d'Àsia, amb permís de Rússia. No em referesc a una fascinació paisatgística ni folklòrica, sinó política, econòmica i, sobretot, antropològica. Les premisses són, com a mínim, curioses: és un arxipèlag ("aïllat" ve d'"illa") muntanyós, amb rius poc navegables i centenars de seïsmes anuals; no té ni matèries primeres ni fonts d'energia pròpies, per la qual cosa és totalment depenent de l'exterior; fins l'any 1868 (és a dir fins un segle després de l'inici de la revolució industrial) vivia en una edat mitjana molt severa; perdé la II Guerra Mundial, quedant completament arrasat tot el territori, amb l'afegitó d'haver sofrit les dues úniques bombes atòmiques que s'han tirat damunt població civil; i, finalment, va estar ocupat pels EUA fins 1952. Pensau en qualsevol país mediterrani (el nostre, per exemple) i possiblement encara viuríem de les lamentacions. Pensau en Japó, i quinze anys després de la guerra ja era una potència econòmica capitalista de primer ordre. La clau, lògicament, està en el caràcter de la gent, i amb el seu profund sentiment col·lectiu d'estar tots en la mateixa barca i haver de remar cap envant amb disciplina i regularitat. Sí, d'acord, els joves japonesos comencen a passar de tot, i ho demostra la creixent i nova obesitat d'aquella terra, però el tarannà hi és, com també hi és la seva Història recent, plena d'èxits econòmics entre els quals hi ha la conquesta de Hollywood (Columbia i TriStar Pictures són de Sony).

A Hiroshima hi ha el museu de la bomba. Podríem pensar que els japonesos aprofiten l'ocasió per posar a to els EUA, els seus aliats i tota la pesca. I erraríem, perquè no funcionen igual que nosaltres (fa segles que Maó i Ciutadella, Campos i Llucmajor, Madrid i Barcelona, mantenen poc pràctiques positures enfrontades). Allà hi trobam tot el necessari per veure que es va més enllà i es denuncia l'energia nuclear en l'àmbit de l'armament. Des de fa seixanta-cinc anys, el batle d'Hiroshima envia una carta personal al president de qualsevol país que experimenti amb armes nuclears per intentar que ho deixi córrer.

De la guerra els japonesos aprengueren a canalitzar els seus esforços imperials en àmbits menys punibles, com és l'economia, l'electrònica i la cultura. I dins la cultura, el manga, que ha revolucionat el còmic mundial.

El còmic d'aquesta setmana ens il·lustra sobre la meravellosa època de la consolidació del manga com a medi de masses, estirat per una sola persona: Osamu Tezuka, de qui tants d'elogis he brodat durant els nou anys de La Maquinació Temerària. Fa poc Astiberri acaba de treure els dos toms que componen Una vida errante, l'autobiografia de Yoshihiro Tatsumi, un dels autors puntals de la indústria del còmic japonesa en el seu vessant adult (que no vol dir eròtic). Tatsumi va ser un dels nins que quedaren fascinats per les primeres obres de Tezuka, encara estudiant de medicina, i decidí dedicar-se al novè art. Si hem de fer cas del que ell mateix ens conta, no era un dibuixant genial, i la seva voluntat es va veure constantment punxada per els elements adversos que es trobà pel camí i que gairebé el feren canviar d'idea.

A més de la història de la introducció de Tatsumi en la indústria del còmic, Una vida errante és un document inestimable de la postguerra. I és ben curiós com en cap pàgina apareix un sol comentari o gest de derrotisme. De fet, quan parla del Tractat de San Francisco de 1952, document que suposa la fi de les relacions hostils dels EUA amb Japó i la retirada de les tropes ianquis del país asiàtic, en comptes de veure-ho com una imposició del dret de conquesta (que ho era, com ho són sempre els tractats de pau), els japonesos ho reberen amb alegria perquè ja tornaven a ser amos del seu destí, i com tothom sap, no perderen el temps en les dècades posteriors.

Una vida errante és un còmic per a aquells que no llegeixen còmics, amb un discurs net, clar i àgil. Una bona mostra de la diversitat del manga.

Publicat al Diari de Balears dia 2 de gener de 2009