Un buen hombre

Cosnava, Javier; et al. Un buen hombre. Barcelona: Glénat, 2009. 18,50 €.

En dues setmanes he vist dues vegades la darrera pel·lícula d'Amenábar. Una, per interès personal, al Renoir, en versió original, que és com s'ha de consumir la cultura sempre que sigui possible; i una altra com a activitat extraescolar, acompanyant els meus alumnes. En aquesta ocasió la vaig veure doblada, com no podia plantejar-se d'altra manera (encara hi ha gent que desconeix el motiu pel qual a Espanya no sabem ni sabrem anglès?). Darrerament els doblatges es fan a sac, sense mirar gens prim, i essent igual que sigui un anunci, un drama o una comèdia. No ho dic jo, ho diu Jordi Boixaderas, actor i doblador. Però vaig trobar que el doblatge d'Agora estava prou bé com per cridar-me l'atenció. Segur que Amenábar hi ha estat al darrere, però no ho sabré mai perquè no llegesc res sobre cine. En tenc prou amb mirar les pel·lícules per crear-me una opinió.

La pel·lícula planteja algunes incomoditats a determinats grups de poder amb vincles religiosos, entre altres coses perquè mostra com a dolents gent considerada com a bona (si fan sant i/o doctor de l'Església a algú deu ser perquè el troben bona gent, no?). Pamfletària, simple, demagògica, bla, bli, blu. I les caixes de ressonància amb cames, repetint-ho com un mantra. Si suposam que efectivament és demagògica amb les religions, i molt especialment amb la que més hem patit, hauríem de passar dos mil anys amb el 100% de productes polítics i culturals exactament igual de demagògics per estar cabals amb l'altra demagògia, la perenne, la que es basa en mentides i, el que més ràbia em fa, en la necessitat de la gent de creure en qualque cosa.

Dic tot això perquè em va molt bé per presentar el còmic d'aquesta setmana, titulat Un buen hombre, de Javier Cosnava i mitja dotzena llarga de dibuixants. Em va bé perquè Cosnava agafa el concepte "bon home", que tots hem sentit tantes vegades, i moltes d'elles aplicades a persones que, per molt que les mirem de dalt a baix, no aconseguim comprendre perquè algú creu que li correspon aquesta denominació. En una dictadura, els "bons homes" són aquells que aplaudeixen fervorosament el règim i participen activament en tot allò que li dóna forma i sentit, demostrant així que l'adjectiu "bo", així com "dolent" és subjectiu i, sovint, depèn més de la força que de la raó.

La portada del còmic és excel·lent perquè resumeix molt bé l'esperit de l'obra: un home ben vestit i somrient posa al seu despatx, envoltat d'alguns dels símbols que defineixen la ideologia del règim al qual serveix: una bandera nacionalsocialista, un retrat immens del Führer i dos quadrets amb imatges marianes. Representa un bon home en època nazi.

A l'interior hi trobam vuit relats autònoms però que funcionen com a peces d'un mateix engranatge. Una primera història ens situa en l'època i acte seguit un conjunt de personatges entrecreuats van donant forma a la recreació de la vida en una urbanització de luxe situada devora el camp de Mauthausen, on hi foren deportats nombrosos republicans espanyols, alguns dels quals amb un pes específic alhora de denunciar les atrocitats nazis.

Cosnava empra molt encertadament el format d'història curta però alhora enllaçada amb les altres per formar un guió sòlid i original amb un tema tan manyuclat que es fa difícil no caure en tòpics. El més interessant de la part literària és tot allò que ens fa intuir la bogeria que s'havia apoderat dels bons homes nazis, i com la materialitzen en grans i petites atrocitats. Tot això impulsat per una narració segura, amb una varietat de matisos que troba l'eco en la varietat d'estils gràfics.

Publicat al Diari de Balears dia 31 d'octubre de 2009