25 de nov. 2009

Low Moon

Jason. Low Moon. Bilbao: Astiberri, 2009. 22 €.

En un número de la revista Selecciones del Reader's Digest de finals dels anys setanta hi aparegué un reportatge de ficció, consistent en fer creure que en un futur tan llunyà que haurà s'haurà oblidat la nostra època, uns arqueòlegs tenen l'ocasió d'explorar un jaciment de la segona meitat del segle XX, emulant Howard Carter l'any 1922. L'objectiu de l'article és ben clar: reflexionar sobre l'acumulació consumista alhora que parodia l'estil d'un informe arqueològic, denunciant de passada la invenció de moltes de les explicacions que es donen a les troballes d'objectes incomprensibles. Era molt petit quan ho vaig llegir per primera vegada, però sempre me n'he recordat perquè, a més, anava il·lustrat amb uns dibuixos en blanc i negre molt detallats com els que feien un temps. No he pogut tornar a trobar-lo, però sé que l'explicació que els "arqueòlegs" donaven al tap de la banyera i al paper de vàter era genial.
Avui dia, si es troba un trosset de ceràmica en un jaciment, per exemple, romà, és notícia. Què passarà d'aquí dos anys quan algú es trobi restes d'una llauna d'olives sevillanes? I quan algú excavi la zona de Galdent de Llucmajor, on s'ha acumulat durant dècades tot el que no hi cabia dins una bossa de fems? Anem més enfora. Aquest són exemples de restes materials, i si no va acompanyats d'escriptura, en un futur hauran d'inventar el per què servien. Però anem a suposar que algú descobreix en un atuell de ceràmica en una cova perduda del Sinaí uns quants còmics de Daniel Clowes i de Jason, entre els quals crida primerament l'atenció a l'arqueòleg el que s'anomena Low Moon, en la fabulosa edició d'Astiberri. En base al seu contingut s'atreveix a definir la humanitat de la nostra època. Seria molt diferent la seva tesi a com és realment? Possiblement no.
Ja coneixem Jason i la seva obra editada a Espanya, sempre plantejant històries una mica tronades que donen a entendre quina és l'opinió sobre la societat actual. Però res del que ha fet és comparable a Low Moon, una recopilació de cinc històries aparentment inconnexes. Sempre en la línia de mostrar una societat buida i apàtica, en aquesta ocasió el resultat és excels perquè despulla el guió de tot el que no és essencial, creant així una abundància de silencis que diuen més que mil diàlegs, per poder centrar-nos en la seva preocupació: no anam bé, i darrere cada persona hi ha una història de frustracions que s'acaramullen fins que en moltes ocasions arriben a esclafar-la.
La primera història està protagonitzada per una dona i un home a qui ha contractat perquè vagi matant a altres homes. No se'ns diu quin és el motiu perquè només interessa la relació que s'estableix entre ambdós protagonistes, d'una sordidesa esgarrifosa.
La segona història, que dóna nom a l'àlbum, és un western amb duel inclòs, però d'escacs en comptes de de tirs. De totes, aquesta possiblement és la menys crua i, per tant, la més fluixa.
La tercera és una autèntica obra mestra, amb un home enamorat d'una dona que només el considera "un bon amic". Tant l'evolució de la trama com, sobretot, el desenllaç no deixen marge a l'optimisme.
La quarta també frega la genialitat perquè a una història de bucles al voltant d'un crim passional, s'hi afegeix la forma que Jason presenta els personatges i, molt especialment, com van vestits.
Finalment la cinquena és la història de tres generacions frustrades i condicionades per la desaparició de la padrina (quan encara només era mare d'una criatura). Una forma magistral de cloure un gran àlbum.
A totes les propostes Jason les amara amb un humor negre i minoritari, i sempre s'han de llegir com a invitacions a la reflexió sobre l'actitud humana i la seva capacitat per crear sofriment. És per això que, l'arqueòleg del futur podrà definir perfectament la nostra societat a partir de les poc més de dues-centes pàgines d'aquesta obra.

Publicat al Diari de Balears dia 21 de novembre de 2009