Bad Boy

A falta de tema millor, aquests dies s'ha parlat molt de les eleccions al parlament europeu, ampliant així el catàleg de clixés, llocs comuns i tòpics que pareixen instal·lats definitivament entre nosaltres com a única forma de reconeixement social. En una època on l'aparent llibertat és major que mai, costa molt sentir altra cosa que pensaments pensables que vénen des de dalt i que la gent agraeix com els nins agraeixen unes farinetes. Lluny de ser graciós, aquest fet dinamita els fonaments democràtics dels països perquè qüestiona de forma grotesca, superficial i demagoga el millor sistema polític conegut per la Humanitat. No en podem defugir: els nostres polítics electes són els qui tenen potestat per decidir sobre els assumptes socials, culturals i econòmics que ens afecten. "Passant" del sistema (per exemple, no anant a votar) no és un exercici de lliurepensament, sinó d'insensatesa que sempre aprofiten els mateixos. Hi ha hagut un 64% d'electors balears que han decidit no gastar un minut del seu preuat temps en anar a votar; els motius formen una edició especial del Diccionari General d'Estereotips. Què es pensen? Que estan avisant la classe política que així no anam? Que jo sàpiga, no hi ha cap llei que estableixi un mínim de vots per legitimitzar unes eleccions. Suposem que arriba un punt que a les Illes Balears, a Espanya, a on vulgueu, hi ha tants de "contestataris" que només van a votar 5 persones. Els vots d'aquestes persones, convertits en percentatges, decidirien la composició de la representació espanyola al Parlament Europeu. I mirem-ho d'una altra forma: si aquest 64% de "lliurepensadors" hagués votat a partits petits, que ara mateix no tenen representació a les institucions, el suposat missatge d'alerta a la classe política hagués estat més eloqüent. I, per una vegada, molta gent hagués fet qualque cosa contracorrent.

El còmic d'avui està protagonitzat per un nin que va contracorrent. El seu autor és Frank Miller, un dels autors amb més personalitat del còmic mainstream, caracteritzat per realitzar uns guions contundents al voltant de personatges que anteposen la justícia davant la llei. Ja he dit anteriorment que, des del seu brillant debut a Daredevil a principis dels 80, no ha fet altra cosa que contar una única història de totes les formes possibles: la d'un personatge amb uns ideals tant ferms com purs consent donar-ho tot per mantenir-los intactes fins a la mort. Sigui un superheroi cec, el rei d'Esparta, un ronin mutilat o un policia a punt de jubilar-se, l'esquema sempre és el mateix. Pot semblar un pla monòton, però res més enfora de la realitat. És un dels més clars exemples de la major importància de com està contada una història que la originalitat d'aquesta.

Seguint el costum actual de reeditar el millor material d'èpoques passades, Panini acaba de publicar Bad Boy, una història en primera persona protagonitzada per un nin que està en un bucle temporal molt estrany: fuig de qualque banda, perseguit per uns ciborgs monstruosos amb un diàleg tan educat com terrorífic; el tornen als seus pares i ells en se'n duen a ca seva, sense que recordi res més que el desig de fugir. Miller converteix la repetició d'aquest fragment en un relat claustrofòbic, amb petites diferències a cada pas pel mateix moment, incrementant la tensió a mesura que veiem que el nin aconsegueix trobar la forma d'escapar de la repetició que pareix no tenir fi en si mateixa. Una altra vegada un ésser contra el sistema que cerca una sortida a una vida aparentment amable que no el satisfà gens. Conscientment, Miller deixa molts de caps sense fermar, alguns d'ells impensables en guionistes més convencionals, centrant-se en la fuita del bucle, arribant a una resolució inesperada i oberta.

Pel que fa al dibuix, Simon Bisley recrea aquest breu però intens univers creat per Miller, amb un traç entre realista i expressionista, jugant amb escorços i desproporcions per donar dinamisme i tensió a la història.

El resultat és un còmic molt entretingut, possiblement menor en l'obra dels autors, però no per això ple de valors artístics, narratius i argumentals.

Publicat al dBalearsi dia 13 de juny de 2009