Prototipo

Fa uns anys es va produir una situació peculiar en l'àmbit de la cultura. El gran Leo Bassi feia una gira per Espanya amb la seva obra La Revelación, un monòleg escenificat en el qual repassava alguns dels tòpics de les religions monoteistes, i molt especialment la que més sofrim, per denunciar l'absurd de tant de poder fonamentat en mentides tan grosses. Totes les energies que guarden els beats quan es tracta de manifestar-se en contra de la guerra o de la injustícia social, varen sortir virulentament contra aquest pobre home i el seu espectacle. A Madrid, fins i tot li foteren una bomba. Però el més peculiar de tot va passar a ca nostra. El Teatre del Mar tenia programada l'obra però finalment, per pressió del propietari del local, es va haver de fer a una altra part, fora del municipi de Palma. El propietari era l'església catòlica, i esgrimint el contracte amb una mà, amb l'altra assenyalà la clàusula que diu que en aquell local no es pot pensar, dir o fer res que vagi en contra de la institució religiosa i els seus principis. Els contractes s'han de complir, clar, però m'agradaria saber si a Pacha mai s'hi fa res que xoqui amb la doble moral catòlica, més que res perquè el solar i el local també és propietat de la diòcesi de Mallorca. No els senten protestar gaire, per tant tot deu ser de primera.

Sigui com sigui, en aquell magnífic espectacle Leo Bassi va repassar alguns dels passatges de la bíblia que comparteixen les tres religions mediterrànies, sobretot del Gènesi. Coses tan avorrides com la creació del món, l'èxode, el rei David i tota la pesca es convertiren en històries interessantíssimes que conviden a reflexionar sobre el fet religiós i els veritables motius que mouen aquestes multinacionals que juguen amb els sentiments de la gent i mostren unes dents espantosament corcades quan creuen que poden perdre un àtom del seu domini. Es troben a faltar productes culturals que plantin cara a una inèrcia absurda com aquesta, que facin de contrapunt a tot aquest teisme, combatent-lo cara alta amb arguments imbatibles. Des d'un plantejament menys pretensiós i un mitjà més marginal, però per això segurament més eficaç ja que passarà ben desapercebut als censors exasperats, ens arriba el còmic Prototipo, editat per La Cúpula. L'autor és Ralf König, un dels autors de còmic més coneguts i reconeguts fora del cercle del novè art, que s'ha forjat la reputació amb còmics de temàtica gai, com El condón asesino, Como conejos o El hombre deseado. En aquest cas, deixa de banda aquest tema per contar-nos la seva veritable història d'Adam, el primer ésser humà segons el Gènesi, la serp (ens descobreix que nomia Lucy), Eva i els seus dos fills, els maleducats Cain i Abel.

König és un home culte que, a més, està tocat per la genialitat a l'hora de fer humor gràfic. Amb un tema tan sucós com aquest, no podia fer altra cosa que una gran obra, possiblement menys irreverent del que hagués pogut ser, però que tot el temps pega bufetades als fonaments de les religions mediterrànies, sobretot les d'inspiració cristiana. Essencialment, el còmic està farcit de situacions protagonitzades per Adam, un home que es veu temptat per la serp (no per la dona, com ens han volgut fer creure els inventors del masclisme) a menjar una poma de l'arbre de la saviesa. Evidentment, que això suposi la posada en marxa de la seva ment, que es comenci a qüestionar-ho tot, fins i tot l'inqüestionable, que el permeti adquirir un criteri propi, fa que Déu s'irriti i el comenci a molestar insistentment. El format elegit per König per donar forma al peculiar paradís que ha reinventat és la història curta, de poques pàgines, alternant el gag fàcil amb la reflexió més profunda, en un equilibri que només podria aconseguir un home que domini tema i forma. I aquest és König. El resultat és un àlbum ple de detalls sedimentats en capes. Aixecar-les totes, una per una, gaudint d'un humor àcid i imbatible a parts iguals, és un autèntic plaer.

Publicat al dBalears dia 2 de maig de 2009