L'aparició de recopilatoris de la tira de Liniers s'ha accelerat el darrer any. Sempre dins l'excel·lència, aquest volum és el més fluix dels quatre que han aparegut. La repetició d'acudits contats de forma lleugerament diferent i, fins i tot, la inclusió de dues tires que ja havien estat publicades anteriorment, poden ser un indici del sostre que segurament té el singular univers de figuretes creat per aquest argentí. Segurament l'èxit l'està afectant i dóna al públic allò que més ha funcionat anteriorment, explotant el vell recurs de fer riure amb arguments coneguts i esperats pel lector.
En Quino, després de 10 anys de publicar diàriament la tira de Mafalda, quan aquesta estava en el cim de la seva fama en vida, va decidir acabar amb ella per por a repetir-se. Així va passar a l'Olimp del còmic en una posició destacadíssima. Farà el mateix Liniers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada