Després d'una llarga espera, he pogut llegir el darrer volum que ha aparegut d'Homunculus. Per sort no és el darrer. Aquesta sèrie ha aconseguit despertar el meu interès com pocs mangues ho han aconseguit, i té mèrit perquè, a més, podríem dir que la temàtica és una mica surreal, i aquest és un tema que generalment m'interessa ben poc.Fa uns quants toms que Yamamoto ha congelat aparentment l'acció i s'entretén en aprofundir en les visions que té el protagonista, així com la seva relació amb el metge que va trepanar-li el crani. Dic aparentment perquè no és així. Aquest és un manga amb poca acció a l'estil convencional. La tensió és segurament més alta que en molts d'altres que estan plens de llosques, però és essencialment psicològica. En poques paraules, és una autèntica prova mental que, evidentment, hi ha gent que no supera.
La meva opinió: genial, i genial que sigui per a minories.
1 comentari:
De fa temps es un dels mangues dels que tenc il·lusió de llegir el següent. Imprescindible.
Publica un comentari a l'entrada