En aquest primer volum Umezz assenta els fonaments d'una sèrie que promet ser poderosa i creïble a pesar dels elements fantàstics que formen el punt de partida.
1 de febr. 2009
Aula a la deriva 1
Les idees més sonades, ben conduides, poden donar resultats excel·lents. Kazuo Umezz ho demostra amb Aula a la deriva, un manga que parteix d'una premisa desconcertant: l'escola de primària Yamato és absorbida cap a una dimensió desconeguda. Així, allà on s'hi aixecava hi queda un solar que no dóna cap pista sobre el que ha passat a la gent de la ciutat, i l'edifici apareix envoltat d'un paratge inòspit que pareix silencionsament perillós. El desconcert dóna pas a la por, la por al terror, i acte seguit comença una desesperada lluita per la supervivència que adopta dos camins antagònics: l'agressió i la col·laboració. Com vaig descobrir fa 10 anys amb Osamu Tezuka, els autors japonesos no tenen problema en maltractar sense límit els personatges, encara que siguin protagonistes, i els lectors. No ens podem aferrar emocionalment a cap personatge, ni tan sols els nins, perquè correm el perill de quedar dessolats si moren o els passa qualque cosa pitjor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada