Per diverses raons, encara no havia llegit res de Charles Burns. L'aparició de l'integral de la seva obra més reconeguda, Agujero negro, que ja va per la tercera edició, em va fer descobrir un autor que es mereix el renom que té.En la línia d'altres autors independents com Daniel Clowes, Burns explora els límits de la naturalesa humana en una història sòrdida i lleugerament surrealista. Però, a diferència de l'altre autor, Burns empra en comptades ocasions elements clarament repugnants. En l'obra que ens ocupa una misteriosa malaltia molt contagiosa fa que aquesta repugnància sigui necessària.
Les persones que poblen Agujero negro estan sorprenentment resignades a patir els capricis de l'atzar. S'hi intueix una tímida resistència a que sigui així, però la força de voluntat dels personatges no basta per aconseguir readreçar les seves vides.
El dibuix és en un blanc i negre poderós, realitzat amb una tècnica que mira al passat, amb uns contorns molt ben delimitats i uns negres que retallen magistralment les figures i escenaris. La mescla de realisme i sintetisme caricaturesc dels personatges malalts és una de les característiques gràfiques que fan d'aquest còmic una obra tan especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada