Ombligos
No tenc ni idea si es pot considerar que l'adolescència és una etapa exclusiva de l'espècie humana però la lògica em du a pensar que sí. Dins el regne animal, el més semblant que hi veig és quan els lleonets comencen a passar llargues estones enfora de la seva mare. Sigui com sigui, aquí la tenim. Tots l'hem passada o la passarem i els professors d'ensenyament secundari, a més, l'hem de patir al llarg de la nostra vida professional, de forma concentrada i suposadament obligant-los a assumir responsabilitats. És una etapa francament difícil, d'inestabilitat emocional, de grans amistats i grans enemistats; de contrasts, en definitiva, i d'enfrontament amb el voltant i molt concretament amb pares i educadors. Sovint els pares que no han pogut passar els horabaixes i els caps de setmana amb els seus infants, han cregut oportú substituir la seva absència amb béns materials i permissivitat. Les víctimes d'aquesta atrocitat educativa, ja adolescents, són perfectament identificables a l'aula la primera hora del primer dia de classe. Veient i sentint els fills, pots retratar els pares.
El seu ecosistema, al manco fins els 16 anys, no és ca seva, sinó el centre educatiu on estan adscrits. Allà interactuen de forma tan espontània que moltes vegades obliden el sentit original d'aixecar-se cada dia a les 7.00 per anar a passar set hores encalentint una cadira i embrutant una mica de paper.
L'adolescència, per a molta de gent, és la darrera etapa en la qual pot ser exclusivament egoïsta. Després ve l'edat adulta, que tan sols té dos camins: d'esclau o d'esclau putejat. Per tant, la idea és esperar al màxim a sortir de l'ou, i amb això de la crisi, encara més. No és estrany veure adolescents de trenta anys sense ganes d'assumir el significat de les primeres canes.
Qui acudeix als instituts, és a dir als centres públics d'ensenyament secundari, té completa llibertat a l'hora de vestir-se. No existeix l'uniforme i, per tant, queden més en evidència els interessos particulars que s'entrecreuen amb altres factors com la procedència i el nivell socioeconòmic i cultural. En aquest sentit, és als centres públics on podem gaudir de l'adolescència en tot el seu apogeu. Un apogeu que, per cert, és ben generós a la vista. Massa, troben alguns.
Un dels trets característics de l'estètica adolescent actual femenina és l'explotació dels encants recentment adquirits per edat, fregant sovint el mal gust. L'erotisme de les menors d'edat pot generar debats sobre la moral, la decència i tota una pila de coses més, però existeix al llarg de tot l'any, tot i que molt especialment els sis mesos de més calor, i no hem d'oblidar que hi ha gent que en fa negoci legal.
Quin és el símbol d'aquesta època d'erotisme adolescent? Algú diria que el tanga, peça de vestir que pareix incomodíssima i poc neta. Però realment és la guixa o melic, la primera cicatriu que senya el nostre cos. Per parlar just de Palma, des de l'IES Juníper Serra a l'IES Ramon Llull, hi trobam un gran nombre d'al·lotes panxa a l'aire mostrant la guixa pelada o perforada per pírcings.
Es veu que a França això no varia gaire perquè Dibbuks ens fa arribar el primer lliurament de la sèrei
Ombligos, protagonitzada per unes quantes adolescents completes, amb la panxa ben a la vista i una vestimenta i maquillatge que fan pensar que difícilment poden tenir temps d'estudiar. Delaf i Dubuc retraten magníficament la present generació d'adolescents amb històries d'una a tres pàgines amb un sentit de l'humor intel·ligent però assequible i una capacitat per bombardejar-nos amb informació visual minuciosa que delata una capacitat d'observació privilegiada. Poques vegades es pot veure un guió i un dibuix realitzat per mans diverses que encaixi tan bé, formant un tot on no hi sobra ni falta res. He de reconèixer que el dibuix és sublim, ple de detalls que esdevenen gags en ells mateixos, sobretot per a qui convivim diàriament amb centenars d'adolescents. De tot, no hi ha dubte que la gran troballa és Karine, l'al·lota que només ha crescut només en altura. Cada vinyeta on apareix és, com a mínim, hilarant.
Publicat al dBalears dia 25 d'octubre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada