La lectura es devora literalment. Una ambientació suggerent, uns personatges visualment carismàtics, uns arguments fantasiosos però sòlids i un guió molt hàbil i intel·ligent, fan que sigui bo d'entendre perquè Hellboy (el còmic) és tan gran. I respecte al cinema... ja comença a ser hora que es diguin les coses pel seu nom. El còmic el germà petit del cine? Hahaha!
1 comentari:
M'has fet venir ganes de llegir-lo. A mi el tipus de dibuix m'atreu bastant però havia llegit comentaris de que el guió no era gaire bo i això m'havia aturat.
Li donaré una oportunitat.
Publica un comentari a l'entrada