9 de maig 2008

Wondercity

La Itàlia actual, a més de felatrius que fan carrera política, té una indústria de cultura popular excel·lent i envejable. Són els més fans de Conan del món, tenen empreses de jocs com Nexus Editrice, els millors dibuixants de la factoria Disney (en el seu vessant comiquer) i un caramull d'autors que abracen un ample espectre, des del còmic més personal al més comercial. Glénat ens fa arribar el primer volum d'una sèrie anomenada Wondercity (un nom tan encertat com "Harry Potter", ja que no ens pareix nou o estrany, com si l'haguéssim sentit de tota la vida). Un flamant equip artístic que dissenya una ciutat retrofuturista plena d'aventures desenfadades. Un còmic per a tots els públics perquè té una història essencialment assequible per als més menuts, recolzada per un dibuix cartoon molt mengívol, alhora que els més adults i amb un nivell cultural mitjà-alt hi poden entreveure i gaudir una excel·lent feina de recrear unes infraestructures arquitectòniques i tecnològiques delicioses. El primer volum és molt engrescador i planteja camins per continuar seduint el lector en edicions futures.