28 de nov. 2007

Arrugas

Ens arriba la darrera obra de Paco Roca, un àlbum titulat Arrugas que tracta els temes de l'Alzheimer i de la solitud. El protagonista és un antic banquer que ingressa en una residència sense saber que pateix aquesta malaltia, tot i que ben aviat es fa tan evident que abans de perdre completament el cap és conscient del que li està passant.

Seguint l'evolució d'Emilio, assistim en directe al procés de deteriorament propi d'aquesta malaltia degenerativa en un ambient aïllat de la realitat. En aquest sentit, Roca ha estat molt intel·ligent i ha fugit del ja tòpic xoc entre la persona major malalta i els seus fills sans i desesperats. Emilio s'enfronta tot sol a la malaltia, sense lluitar però sense enfonsar-se. En el poc temps que passa conscientment en la residència, fa amistat amb el seu company d'habitació, qui li servirà d'estímul per dur a terme un lleu intent de resistència.

Amb això, Roca ens fa un retrat de la solitud en el crepúscle de la vida, convidant-nos a la reflexió. Insistenc, sempre fugint dels tòpics i teixint una petita història, plena de personatges anònims aparcats que també han tengut les il·lusions, les alegries i les tristeses que tenim els joves.

Un guió sòlid, gens pamfletari ni direccionista, acompanyat d'un dibuix lleugerament caricaturesc, que no còmic, ple de detalls, molt especialment en les actituds i les expressions, que posen de manifest la riquesa comunicativa del novè art.