9 d’oct. 2007

El català sobra

Sigui quina sigui la premissa, el resultat és sempre el mateix. La llengua catalana, el que gairebé de forma pejorativa anomenam "el català", està de més. Sobra. Molesta. Se li dóna la culpa del fracàs escolar a les Illes, de la incomunicació social, de l'enfonsament del turisme de gambes torrades, de ser la porta del terrorisme. Els puntals legals per on se sosté són sacsejats fins i tot per qui els va crear. Qui tenim la desgràcia de ser portadors del virus del català hem d'anar alerta a molestar a ningú amb les nostres vuit vocals i la nostra malaltissa mania de neutralitzar tots els sons. Això aquí, no a Burgos. La diferència en minoria es paga cara.

Mai no havia estat tan present la nostra llengua en l'àmbit administratiu i escolar, ni s'hi havien destinat tants recursos humans i econòmics. Tot debades. El resultat és que s'obté el graduat en ESO sense saber ni dir ni escriure una frase en la nostra llengua. Els centres escolars de secundària, fins i tot els públics, mantenen una estadística sobre l'ensenyament en llengua catalana que no té res a veure amb la realitat. A les aules no es parla en català ni es fan les classes en català. O almenys no en el percentatge que diu el decret de mínims i que esgrimeixen els nacionals per embestir contra una dictadura catalanista inexistent. Crec que és fins i tot ingenu pensar que el professorat (comptant els de llengua catalana) que fan les classes en català arriba al 25%.

La darrera mostra d'aquest fenomen és tan contundent com les altres: des de que IB3, en mans del Pacte de Varsòvia, ha començat a emetre la programació en català ha experimentat una caiguda del 58% de l'audiència. La conclusió que es pot treure és oberta, però el veredicte popular (en el doble sentit del mot) és clar: el català no és una llengua social. Segueix essent la llengua de la cultura en les Illes Balears, però aquest títol, en comptes de donar-li prestigi, crea repulsa. No fins al punt de ser determinant a l'hora d'influir massivament al vot però sí per crear una confusió i agitació potencialment desestabilitzadora.

La feina, començada a principis de segle XVIII i intensificada durant el segle XX, està arribant al punt i final. Però la gent no sap Història. No ha interessat a ningú que en sàpiga perquè, a diferència de les pel·lícules d'èxit, la Història no se simplifica en bons i dolents, perquè la realitat és molt més complexa que això. I el que avui és Història ahir era realitat.

Publicat al Diari de Balears dia 6 d'octubre de 2007

1 comentari:

Anònim ha dit...

I nosaltres cabuts fent blocs en català... ai ai ai...

Per cert, atenció amb l'índex que han fet al web de Norma Sabadell amb les edicions en català: http://www.normasabadell.com/rtoys.htm

Salut i ànim, sobre tot ànim.