Fa no massa anys no hagués dit mai que l'editorial que dirigeix Joan Navarro es posaria a editar còmics com aquest Pony Boy. És un volum de petites dimensions, amb un interior en blanc i negre fet a llapis i un guió poc convencional. És un còmic imperfecte, i amb això no vull ser pejoratiu ni molt manco. L'autor ha fet una crònica d'un adolescent que viu una situació al límit únicament perquè la vol viure. No té ni una família especialment desastrosa, ni un entorn diferent al que pot tenir qualsevol adolescent d'una ciutat espanyola d'avui dia.La forma de contar de Felipe Almendros és (al manco ho pareix) impulsiva, amb una destresa gràfica limitada i un dibuix molt esquemàtic i fred. És aquesta fredor la que desconcerta i fa que el còmic sigui claustrofòbic. Tot plegat, que a simple vista podria parèixer els esbossos d'un mal estudiant, és un tebeo contundent i contradictori com la temàtica que toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada