Novetats de La Cúpula per a març

De les novetats de La Cúpula per a aquest mes destacam les següents:

Agujero negro (2a ed.)

Charles Burns.

A mitjan anys 70, una epidèmia que només afectava els adolescents es va escampar pels suburbis de Seattle. La van anomenar la plaga dels adolescents i es manifestava a través de símptomes d'allò més impredictibles. Per a alguns no va ser massa dramàtic: tot just uns bonys, tal vegada una granellada. Uns altres, en canvi, es van convertir en monstres. I no eren només símptomes passatgers. Una vegada contreies la infecció, quedaves convertit en allò per a sempre.

Chino americano

Gene Luen Yang

Tres històries aparentment sense connexió:

Tot el que Jin Wang vol és sentir-se integrat. Quan la seva família es va traslladar a un nou barri, es va trobar amb que ell era l'únic estudiant xinès-americà de la seva escola. Els pinxos i els guapets de la classe es ficaven amb ell constantment i li era difícil fer amics. I de sobte, per a empitjorar encara més les coses, es va enamorar d'una al·lota típicament americana.

Nascut per governar a tots els micos del món, la història del Rei Mico és una de les més antigues i inoblidables rondalles xineses. Adorat pels seus súbdits, mestre de les arts del kung-fu, és el mico més poderós de la Terra. Però el Rei Mico mai va voler ser un mico. El seu afany era ésser adorat com un déu.

Chin-Kee és l'últim estereotip negatiu de xinès, i està arruïnant la vida del seu cosí Danny. Danny juga a bàsquet, és un al·lot popular en l'escola, però tots els anys rep la visita de Chin-Kee i tots els anys ha de canviar-se d'escola, avergonyit. I aquest any les coses van com més va pitjor.

Lloyd Llewellyn #2

Daniel Clowes

Heus aquí les historietes que entre 1986 i 1988 van revelar com autor el mestre Daniel Clowes. Una sèrie que va arribar a sis nombres abans de passar a integrar-se en les naturaleses desordenades que habitarien les pàgines de la revista Eightball. Heus aquí el detectiu menys convencional del món embarcat en els casos sense resoldre més demenciales que puguis imaginar. Extraterrestres, dones de grans pits, maníacs, beatniks caníbals, monstres prehistòrics. De tot i més. Per si no fos poc, Lloyd Llewellyn diu odiar la gent que no llegeix còmics, i en la seva experiència vital acumula tòpics de sèrie B, de novel·la negra clàssica i de ciència-ficció de sèrie Z. Tot això agitat (que no regirat) en un món d'anatomies geomètriques, paranoia i crepuscle.