La cançó de Red Sonja

És un plaer doble llegir bones històries de Conan. La nova edició de la sèrie Conan the Barbarian que està duent a terme Dark Horse, i que ens arriba adaptada per Planeta DeAgostini, és una d'aquelles joies que han de tenir un lloc preferent en la biblioteca dels amants de les bones lectures.

Amb el desfasament propi de qui mai no acabarà de llegir el que té pendent, avui coment el quart volum de Las crónicas de Conan, que inclou els números 23-26 de la mítica sèrie de Marvel, convenientment reacolorida. Totes les històries estan guionitzades per Roy Thomas i dibuixades per Barry Windsor-Smith, que estava fent progressos extraordinaris en les seves habilitats gràfiques. De Thomas no puc dir altra cosa que seria la reencarnació del mateix Robert Ervin Howard si existissin les reencarnacions. Del dibuix, tot i les encara evidents mancances anatòmiques del dibuixant britànic, ens ofereix unes pàgines fetes amb passió i amb un esforç inhumà per recrear unes ambientacions que mai més han tornat a tenir les històries gràfiques del cimmeri. La varietat de positures i la gestualitat de cossos i cares és una altra de les característiques d'aquest dibuix. Els personatges són pura energia continguda que s'escapa per les retxilleres de l'ira.

En la primera història apareix per primera vegada l'heroïna Red Sonja, creada a partir d'un personatge que apareix en la història The Shadow of Vulture, de Howard. També és destacable l'episodi Clavos Rojos, que tanca aquest volum i que poques paraules podrien fer-li l'honor que es mereix.