14 de gen. 2007

La diadema de Tiamat

Conan, d'ençà que es mou per la Ciutat dels Lladres, té molt clar que el que s'anomena civilització no és més que una forma d'entendre la vida vil, traïdora i hipòcrita. Per això no té cap problema per exercir de lladre i intentar robar un temple luxós. Els problemes de bon de veres comencen just quan surt del temple amb les joies i monedes que ha aconseguit rapinyar.

Tornam a tenir una portada que no té res a veure amb el contingut d'aquest còmic book (ja van dues), però no podem negar que és d'una bellesa i contundència inqüestionables. Com també és contundent el dibuix de Nord, ja lligat per sempre al mite de Conan. Sense ser en absolut detallista (com tampoc no ho era Buscema), l'ambientació és extraordinària i les figures humanes, amb un acabat aspre, són dignes d'assaborir lentament. És una molt bona manera de preparar-nos pel següent número, on comença l'adaptació de Busiek i Nord d'un dels contes més emblemàtics del personatge: La torre de l'elefant. El llistó està molt alt, amb les adaptacions temps enrere de Thomas al guió i de Barry Windsor-Smith i John Buscema als llapissos. Estarà a l'altura? Ja vos podeu començar a fer la idea que sí.