El retorn del cavaller fosc

La guerra freda és un període de la història recent que sempre hem vist a través del prisma exclusiu d'un dels blocs, el capitalista, sense que aquest fet sigui garantia d'objectivitat sinó ben bé el contrari. Durant quaranta anys els EUA i els seus estats clients varen tenir un enemic a mida de les seves necessitats: desconegut, llunyà, exòtic i amb una imatge fàcilment manipulable. Tothom d'aquest costat ens vàrem creure que era un pols entre iguals, i quan s'ha fet evident que l'URSS era un gegant amb peus de fang, que l'amenaça era sensiblement menor al que se'ns deia, ha estat igual, no ha passat res. El lingüista Noam Chomsky, expert en història recent, té tot un llibre que pretén demostrar que la guerra freda, entesa de la forma que s'entén, no ha existit mai, i per argumentar aquesta afirmació treu a la llum tota classe de documents oficials que estan a disposició de la gent. És, per tant, una època controvertida que ens ha deixat un llegat cultural com a mínim interessant i, en el cas del bloc soviètic, una estètica captivadora.

El còmic d'avui és la reedició d'una de les obres que espolsaren l'avorrit panorama del còmic americà a mitjans anys 80, que replantejaren un gènere que havia arribat a un carreró sense sortida. Si Watchmen tocava interpretar-se com un punt i final del gènere de superherois, Batman: el regreso del caballero oscuro només era un punt i seguit. Segurament per això la influència d'aquesta darrera obra ha estat molt més sòlida que la de la primera. De llavors ençà, les històries del detectiu emmascarat sempre han tengut com a referent aquest tebeo, ja sigui per seguir el seu camí, ja sigui per apartar-se'n. Han passat gairebé vint anys des de la seva publicació per primer cop i ara podem gaudir d'una edició que es pot anomenar "definitiva", en un sol volum de tapa dura i pàgines de grans dimensions, que s'havia convertit en inevitable des de que a principis de l'any passat Planeta DeAgostini va començar a editar els còmics de DC.

Al principi del còmic figura que fa deu anys que Batman ha deixat d'impartir justícia nocturna i Bruce Wayne viu un merescut retir després de tres dècades d'activitat. Però la situació a Gotham comença a ser més delicada que mai, amb una nova banda, autoanomenada "Els mutants", que esdevé un perill que fa esclafir de rialles davant tots els altres que ha patit la ciutat. Wayne es veurà amb la obligació de tornar a l'acció, a pesar del rovell i la desgana, per intentar evitar el caos més absolut. El més novedós en el seu moment, i que hores d'ara encara resulta efectiu, és el plantejament de la història més que la història en si mateixa. La història no deixa de ser l'única que ens conta Miller des que el coneixem: un home de valors nobles que arriba fins a les darreres conseqüències per a que triomfi la justícia, que molt sovint està per damunt la llei. S'ha de dir, però, que Miller aconsegueix sorprendre'ns amb cada obra que fa, ja sigui d'encàrrec com aquesta o de temàtica més lliure com Sin City. La seva única història funciona, sobretot si l'embolcalla d'un plantejament tan interessant com el que tenim aquí. La introducció de la televisió enmig de la trama, com a suposat testimoni objectiu dels esdeveniments, contribueix a la sensació de desgavell creixent. No ens ho diu directament, però sí subliminalment: els mitjans de comunicació, lluny de cercar informar, s'aferren a qualsevol carronya per escalar posicions en els índexs d'audiència. Hi ha, per tant, dues versions paral·leles dels mateixos esdeveniments: la de la realitat i la filtrada per l'aparell de raigs catòdics. La resta de troballes del còmic: la crítica al govern dels EUA, la ridiculització del paper de Superman en la història recent del país, les escenes d'acció, són importants però queden a l'ombra del plantejament realitat-TV. Voleu una obra mestra de les grosses? Aquí la teniu.