El banyán rojo

La lectura d'El banyán rojo, de Carlos Vermut, ha estat una agradable sorpresa. Dir que no coneixia aquest autor és un doi, perquè és el més probable, ja que hi ha molts més dibuixants i guionistes al món del que puc imaginar. Per a mi no és problema conèixer coses noves, tot i que he de dir que a vegades em fa una mica de peresa perquè el temps lliure no és una cosa que abundi.

Si es fullegen les seves pàgines crida l'atenció tant el dibuix com la seva aparent absurditat. El protagonista, al principi, té les mateixes extremitats que qualsevol de nosaltres, però un moment donat algú les hi talla i, més envant, veiem com en comptes de braços té una espècie de tentacles. Aquest desgavell s'aclareix perfectament en llegir la història, amb un regust de llegenda oriental.

El dibuix és deliciós, tot i que a vegades esdevé confús per les petites dimensions de les vinyetes. Però això no és res greu, i queda empetitit davant els mèrits de l'autor i l'obra.