Orn

El concepte de fantasia heroica està monopolitzat per l'obra tolkiana, especialment per la trilogia El Senyor dels anells, publicada per primer cop entre 1954 i 1955. La seva influència és indiscutible en autors com Ursula K. Le Guin, el tàndem Margaret Weiss i Tracy Hickman o George R. R. Martin, per esmentar quatre dels autors posteriors més famosos. La popularitat de Frodo i els seus amics ha estat tan gran que ha creat un fenomen dual de difícil solució: ha contribuït a la proliferació d'obres similars a l'hora que n'ha impossibilitat el creixement per simple comparació. Una cosa semblant ha passat amb el joc de cartes col·leccionables Magic, que va obrir un horitzó nou en el disseny i gaudi dels jocs de taula, possibilitant la creació de molts altres jocs que tanmateix s'han anat asfixiant pel pes de Magic. La diferència entre aquest exemple i el literari és que Magic va ser el primer joc col·leccionable i El Senyor dels anells no inaugura el subgènere de fantasia heroica. Tant si ens agrada com si no és un invent nordamericà de principis del segle XX, directament relacionat amb una nou tipus de revista, impresa en paper barat, d'aparició quinzenal o mensual, de baix cost i portada atractiva. Però el que va revolucionar la literatura no va ser el suport, sinó el contingut. En les pàgines d'alguns pulps famosos com Weird Tales hi va néixer la fantasia heroica de la mà de Robert E. Howard, un texà, de perfil ben diferent a l'intel·lectual Tolkien, que es va suïcidar tot just quan havia complit trenta anys. Amb creacions com Solomon Kane, Kull o, especialment, Conan, Howard estableix els principis originals del subgènere, també anomenat d'espasa i bruixeria: el protagonista és un rodamón individualista, solitari i amb una destresa per sobre de la mitjana que es guia per instints bàsics, especialment el de la supervivència, però amb un codi de conducta heroic. Les seves vivències transcorren en una època remota, generalment ancorada en una Edat mitjana estilitzada amb presència d'elements sobrenaturals i màgics que esdevenen els antagonistes de l'heroi. I si és important el contingut, també ho és el format, condicionat pel suport (la revista pulp): el relat breu amb un estil narratiu directe, poc descriptiu i ric en lèxic i figures retòriques. La fantasia heroica anglosaxona, representada per Tolkien, dóna molta més importància a l'epicitat i al grup que té una missió de gran transcendència. Amb els anys, i gràcies a l'emigració de la fantasia heroica a altres formats, com el joc de rol, aquestes característiques s'han afusellat fins a romandre completament esgotades, repetint-se sense preocupació per la qualitat literària. Per sort, la fantasia heroica americana no ha estat tan manyuclada i a hores d'ara conserva la frescor original.

El d'avui és un tebeo enquadrat dins aquest subgènere. El seu autor, Quim Bou, no vol evitar la influència d'hores i hores de partides de Dungeons & Dragons però tanmateix el material que podem llegir a Orn: Integral Dues Espases respon a les directrius howardianes, encara que sigui a través de la influència de Stan Sakai i la seva sèrie Usagi Yojimbo. Per a mi això és un valor afegit perquè ja no podria resistir més elfs tots rossets vestits de verd amb un arc o nans grassonets amb un casc que li protegeix el nas i amb una destral de dos talls a la mà que acompanyen a qui sigui a salvar el món. Bou planteja les històries incloses en aquest volum com a vivències del protagonista, un ca antropomorf que recorre els boscos sense vocació transcendental. La perícia de Bou fa que les històries encaixin unes amb les altres tot i alterar constantment la continuïtat temporal entre elles. No podem parlar de flash-backs en el sentit estricte, sinó d'una fragmentació temporal que permet la recol·locació de les peces per convertir les pàgines en finestres a un món creïble en comptes de ser simples presons de dibuixos. El dibuix és deliciós, en blanc i negre matisat amb grisos, i amb una preocupació pel detall de qualsevol objecte animat o inanimat que apareix en cada vinyeta. Bou ha sabut combinar molt bé l'acció, imprescindible en el gènere, amb els moments de tranquil·litat i de contemplació del paisatge.

Per si tot això fos poc, i no quedàs clar que estic parlant d'una obra i d'un autor que van per lliure, aquest tebeo està editat en català per Maqui Edicions, un projecte editorial fet amb tanta il·lusió i entusiasme com els que ha posat Bou a l'hora de donar forma a la seva fantasia. Enhorabona i endavant!

Aquí tens unes pàgines en pdf.