United 93

Feia molt de temps que no anava al cinema. Amb un reproductor de DVD multizona i un televisor en tenc més que suficient per veure allò que em fa ganes, això sí, sempre productes originals. No en vull sentir parlar de DVD gravats amb el nom escrit de qualsevol manera amb un retolador permanent. No és qüestió de que defensi els interessos de les multinacionals, sinó senzillament que que m'agrada tenir les pel·lícules, documentals i sèries així com toca.

Idò diumenge vaig anar a veure United 93, una pel·lícula molt crua que segurament passarà sense pena ni glòria perquè no segueix les consignes del tractament oficial dels atemptats de l'onze de setembre de 2001 ni tan sols a les de les pel·lícules d'acció.

Les qualitats cinematogràfiques (direcció, actuació, posada en escena, filmació i muntatge) són inqüestionables, però no era això que volia destacar, perquè segurament qui estigui interessat en aquest producte trobarà molts de llocs on se'n parli detalladament. El que vull destacar és l'intel·ligentíssima ambigüitat del tractament d'alguns elements històrics clau: el desconcert dels controladors, la impotència dels responsables militars, la confusió respecte què va ser el que va xocar contra el Pentàgon... i, sobretot, la denúncia de l'existència de les religions. Si la resta de coses s'hi introdueixen subtilment, aquesta darrera encara molt més. Si tot el que fa de positiu algú en nom de la religió es pot fer de forma laica, i el que és estrictament religiós sempre ha estat, és i serà totalment nociu per a l'única vida que existeix, que és aquesta... quina necessitat hi ha de que existeixin?