Caricatura

La vida de la gent comú sol ser poc interessant i, en ocasions, pot arribar a ser molt mal d'aguantar la narració detallada i reiterativa de totes i cadascunes de les avorridíssimes peripècies de qui no s'atura a pensar que l'oient del seu monòleg també en té un tip d'experiències semblants. Per a mi hi hauria d'haver un acord tàcit entre totes les persones: com que tothom té les seves pròpies batalletes, haurien de quedar neutralitzades les unes amb les altres ("jo no te cont la història del bolquer ple de caca que he hagut de canviar i tu no em contes com va anar l'anada al parc aquàtic aquell dia que va ploure"). Per desgràcia la realitat és una altra i la vida està plena de moments perduts aguantant metxa mentre qui t'obliga a escoltar el seu monòleg insignificant no s'atura ni un moment a reflexionar sobre aquella situació.

Per sort hi ha gent que sap recrear retalls de vides grises i fer-les interessants. El gran mestre és en Daniel Clowes, que ens ha pertorbat amb Como un guante de seda forjado en hierro i meravellat amb Ghost World. La Cúpula ara ens presenta un tom que recopila nou històries curtes més dins la línia de la segona obra esmentada i que entroncaria amb David Boring. La limitació de cada història a poques pàgines va molt bé a l'autor per suggerir sensacions que en una història llarga esdevindrien reiteratives. Tot i que aquest tom, titulat Caricatura, arreplega treballs editats originalment entre 1994 i 1998, forma un conjunt homogeneïtzat per la intencionalitat d'en Clowes de seguir investigant sobre la naturalesa humana d'una societat tan especial com la nord-americana. L'enfocament de totes les històries és dramàtic. Si hi ha humor és fruit de la complaença del lector amb la capacitat de l'autor de sintetitzar el fruit de la seva gran capacitat d'observació.

Els personatges són gent corrent que passa la vida sense grans esperances ni il·lusions. No són exactament pessimistes ni depressius, sinó éssers que van i vénen sense cap objectiu. La seva capacitat de sorpresa fa temps que ha desaparegut i en comptes d'això els domina una passivitat esgarrifosa. Pareix que han arribat a la conclusió que el sistema de vida americà, tan publicitat des de fa dècades, és pura fal·làcia. Ni existeix ni ha existit mai per a la gran massa de gent. Tota aquesta galeria de personatges anodins són la flor i nata dels lliurepensadors dels EUA, perquè no es deixen enganyar. O, si en qualque moment els han pres el pèl, ja fa estona que van fent sense fer massa cas a les mentides però tampoc sense rebel·lar-se.

Tot i tractar-se d'històries contemporànies al moment de ser creades, és a dir als anys noranta, els paisatges urbans per on deambulen els personatges estan ancorats en una estètica dels anys seixanta que xoca amb el que se suposa que caracteritzava aquells anys d'indisciplina de diferents graus, que anava des de la contumàcia de l'adolescent suburbial que avorreix uns pares que li han consentit tot a la lluita pacifista contra el neoimperialisme i l'acontentament burgès.

De totes les històries de Caricatura destaca MCMLXVI, realitzada a color, perquè és un homenatge una mica ridiculitzador als col·leccionistes d'objectes de la cultura popular nord-americana, entre els quals tenc el plaer d'incloure'm. El protagonista és un obsessionat per l'any 1966 i recorr el seu país cercant tot tipus de coses d'aquell any. Però sobretot recoman la lectura de Ginecología, una autèntica obra mestra de la narració. Seqüenciat en capítols enllaçats per una veu en off omnipotent, ens convertim en observadors de diferents fragments de la vida d'en William Bendix que en un primer moment pareixen organitzats de forma aleatòria. A mesura que avançam i coneixem més aspectes del seu passat i el seu caràcter, així com els personatges secundaris que han format part del decorat de la seva vida, més compassió ens desperta aquest tal Bendix, tot i que no és precisament un tros de pa.