Aparentment es tracta d'un altre còmic nostàlgic d'una infantesa o adolescència que enyoram cada vegada més. Ben conduit, aquest gènere ha donat excel·lents fruits. Però no és el cas. la nostàlgia és l'excusa per proposar-nos una complexa lectura sobre la vida, fent-nos veure que quan es comença a viure de records, en certa forma, hom es comença a morir perquè la vida present i futura no té tant d'interès com la passada.
Estructuralment, l'autor dóna forma al seu treball seguint el principi que el més important és el camí, no el lloc d'arribada. En aquest sentit, no ens conta una història a l'estil tradicional, sinó que aplega uns quants personatges de diferents edats i, per tant, comportaments, i ens presenta algunes de les seves vivències que tenen un fons molt dur, però tampoc amb moralina.
El dibuix és d'aparença amable i reposat. A simple vista podria parèixer que Borra podria ser humorístic i tot. Res d'això, sinó que el grafisme fa de contrapunt excel·lent al to del guió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada