Parlant d'antibel·lisme, aquí tenim una actualització d'aquest tema. Rodríguez situa l'acció en un lloc i moment indeterminat, però amb suficients indicis tecnològiques per suposar que és el present. No representa cap guerra en concret perquè va a l'essència: la dehumanització que els conflictes bèl·lics produeixen als seus protagonistes.
Per aconseguir el seu objectiu, ens apropa al flotó de soldats que tenen la missió d'assassinar els supervivents civils d'un indret lluny d'Occident. Ens fa veure que els soldats no són inhumans pel fet de ser soldats, sinó pel fet d'haver de complir ordres i saturar-se d'atrocitats comeses per ells mateixos o pels contraris. Arriba un punt que sentiments com tristor, pena o pietat desapareixen per pura supervivència mental.
El guió em pareix molt encertat tant per la temàtica com per la forma que li dóna. El dibuix és estàtic i en blanc i negre pur, evidenciant un parell d'influències, però en qualsevol cas compleix el seu objectiu d'atemporalitzar la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada