L'editorial de Joan Navarro reedita un dels darrers quaderns d'aventures que aparegueren en l'Espanya nacionalcatòlica. El format i el contingut responen a un model d'entreteniment infantil corresponent a una època remota, amb uns personatges plans i maniqueus que es mouen per un episodi de la història d'Espanya que es vol magnificar i entroncar amb l'esperit del Movimiento. En aquest cas es tracta de la guerra del Francès, que sempre s'ha volgut posar com a model de lluita espanyola per la unitat nacional, grandiosa d'esperit i lliure.
Em crida molt l'atenció el pròleg perquè sens dubte es tracta d'un cas atípic. El seu autor ens deixa entreveure que el guió és poc més que desastrós. Possiblement ho és, però no molt més que altres "clàssics" espanyols i fins i tot americans que inexplicablement no criden l'atenció sobre aquest aspecte. El prologuista, mallorquí, destaca la feina del dibuixant, un eivissenc encara en actiu que va fer un treball d'encàrrec de forma correcta, però dins una discreció artística que tampoc no fa destacar el còmic per aquest motiu.
El sargento Furia és un producte típic d'una època que no defraudarà els col·leccionistes de nostàlgies perquè té tot el que ha de tenir: acció frenètica i un ideari més o manco submergit previsible i, per tant inofensiu. Entreteniment, en definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada