Roy Thomas, John Buscema, Ernie Chan. Conan rey. Vol. I. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2011. 20 €.
Robert Ervin Howard va escriure els relats de Conan de forma cronològicament desordenada. El primer d’ells, “The Phoenix on the Sword” transcorre quan el cimerià és rei i té una edat madura. Al llarg dels darrers quatre anys de la seva vida, l’escriptor texà donà forma a un dels personatges literaris més influents del segle XX amb tan sols vint relats (5 d’ells pòstums) i una novel·la curta. Howard tenia una vida professional molt intensa i havia de mantenir molts de fronts oberts, escrivint relats de temàtiques tan diverses com el boxeig o la ciència ficció, perquè com a mercenari de la lletra vivia de la venda dels seus relats a les revistes pulp. Després de la seva prematura mort, alguns escriptors es dedicaren a acabar els relats inconclosos, a escriure’n de nous i a difondre el llegat de Howard. El valor literari dels seus seguidors no està a l’altura de l’original, a pesar de la cura posada per qui, abans que res, eren amants de l’obra original. De tots ells, els més coneguts són Lyon Sprague de Camp i Lynn Carter, qui signaren coralment la novel·la Conan of Aquilonia, editada l’any 1977 per Ace Books. Aquest text, juntament als cinc relats de Howard reeditats l’any 1955 per Gnome Press sota el nom de King Conan, ens relata un dels moments més interessants i poc coneguts de la vida del cimerià; la darrera etapa, que va des del moment que assassina el rei Numedides i s’autoproclama rei d’Aquilònia fins que desapareix quan intenta travessar l’oceà de ponent. Una etapa de quatre lustres que, al llarg dels anys 80 del segle passat, va tenir la seva adaptació al còmic.
Una altra vegada tornam a tenir Roy Thomas, en aquells moments un peix gros de Marvel per mèrit propis, unint en la seva persona una capacitat de gestió i creació literaria inusuals. Després de l’èxit de la sèrie Conan the Barbarian va venir la revista Savage Sword of Conan, també consolidada en poc temps. Thomas trobà oportú crear una tercera sèrie que contàs el que el cimerià havia fet i sofrit durant la seva etapa de rei d’Aquilònia. Això implicava mostrar un Conan completament diferent al que els lectors de les altres publicacions estaven acostumats perquè en aquesta ocasió era madur, casat i amb fills, sedentari i amb la responsabilitat pròpia de l’estadista d’un dels països més importants de l’era Hibòria. D’aquesta falàcia sortí King Conan, posteriorment rebatejada Conan the King. Marvel no dubtà de dotar el projecte d’un equip artístic de primer ordre, amb Thomas al guió, John Buscema al llapis i Ernie Chan a la tinta. Un trio infalibre que demostrà, una vegada més, que mereixia aquest adjectiu. La sèrie s’allargà durant poc menys de deu anys i mantenint una qualitat gairebé intacta. A Espanya aquesta sèrie ha estat la menys difosa de les tres de Marvel, amb una primera edició als anys 80, sense respectar l’original, un intent no fa molts d’anys de recopilar-la en blanc i negre i la que acaba d’encetar Planeta DeAgostini, basant-se en la recent edició de Dark Horse.
A Conan rey hi trobam una història fantàstica d’acció, intriga i amor a parts iguals. Conan assumeix la responsabilitat d’un govern, de formar i mantenir una família i de ser fidel de pensament, obra i omissió a la seva esposa, Zenobia, l’esclava que alliberà i que es feu el propòsit de convertir el bàrbar en un pare i espòs exemplar.
De l’etapa Marvel, aquesta sèrie és la que més evidencia que el Conan imaginat per Howard no era un rústic d’instints bàsics i sang freda. El grau de maduresa adquirit pels anys transcorreguts com a lladre, mercenari, pirata i altres oficis tan poc recomanables, fa que estiguem davant un personatge políglota, amb habilitats de lideratge i una capacitat de raonament per sobre de la mitjana. Així i tot, segueix essent humà i, com a tal, s’equivoca. I algunes de les seves equivocacions li complicaran la vida a ell i als seus.
Una altra vegada tornam a tenir Roy Thomas, en aquells moments un peix gros de Marvel per mèrit propis, unint en la seva persona una capacitat de gestió i creació literaria inusuals. Després de l’èxit de la sèrie Conan the Barbarian va venir la revista Savage Sword of Conan, també consolidada en poc temps. Thomas trobà oportú crear una tercera sèrie que contàs el que el cimerià havia fet i sofrit durant la seva etapa de rei d’Aquilònia. Això implicava mostrar un Conan completament diferent al que els lectors de les altres publicacions estaven acostumats perquè en aquesta ocasió era madur, casat i amb fills, sedentari i amb la responsabilitat pròpia de l’estadista d’un dels països més importants de l’era Hibòria. D’aquesta falàcia sortí King Conan, posteriorment rebatejada Conan the King. Marvel no dubtà de dotar el projecte d’un equip artístic de primer ordre, amb Thomas al guió, John Buscema al llapis i Ernie Chan a la tinta. Un trio infalibre que demostrà, una vegada més, que mereixia aquest adjectiu. La sèrie s’allargà durant poc menys de deu anys i mantenint una qualitat gairebé intacta. A Espanya aquesta sèrie ha estat la menys difosa de les tres de Marvel, amb una primera edició als anys 80, sense respectar l’original, un intent no fa molts d’anys de recopilar-la en blanc i negre i la que acaba d’encetar Planeta DeAgostini, basant-se en la recent edició de Dark Horse.
A Conan rey hi trobam una història fantàstica d’acció, intriga i amor a parts iguals. Conan assumeix la responsabilitat d’un govern, de formar i mantenir una família i de ser fidel de pensament, obra i omissió a la seva esposa, Zenobia, l’esclava que alliberà i que es feu el propòsit de convertir el bàrbar en un pare i espòs exemplar.
De l’etapa Marvel, aquesta sèrie és la que més evidencia que el Conan imaginat per Howard no era un rústic d’instints bàsics i sang freda. El grau de maduresa adquirit pels anys transcorreguts com a lladre, mercenari, pirata i altres oficis tan poc recomanables, fa que estiguem davant un personatge políglota, amb habilitats de lideratge i una capacitat de raonament per sobre de la mitjana. Així i tot, segueix essent humà i, com a tal, s’equivoca. I algunes de les seves equivocacions li complicaran la vida a ell i als seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada