Desconectados

Calo. Desconectados. Madrid: Diábolo, 2011. 15,95 €.

Fa uns anys, en plena era Fageda, a Palma descobrírem la prostitució com a fenomen real i creixent. Era quan vengueren les primeres onades massives d’immigrants, gent jove i molta del sexe femení. A algú se li havia ocorregut la genial idea d’ampliar les dependències judicials posant un edifici colossal ben enmig del barri xinès. Possiblement aquesta promoció urbanística pretenia també esvair el tràfic de drogues i dones de la zona, però com que la matèria no és destrueix, sinó que es transforma (en aquest cas es desplaça), els punts de venda de droga i carn canvià d’ubicació, en un procés de dispersió per la ciutat, en llocs on quedaven a la vista de qui circulava per la ciutat sense dur idea de consumir ni una cosa ni altra. Les avingudes, per la part baixa i poc abans de les vuit del vespre, s’omplia de negres joveníssimes i descarades que amagaven les seves tristes històries personals darrere una màscara eufòrica per aconseguir clients entre els conductors de cotxes i vianants. La indignació social va ser majúscula i provocà una espècie de negociació entre l’ajuntament i els responsables del negoci per fer veure a aquests darrers que això no podia ser. Com que Einstein també s’aplica en aquest cas, s’acordà fer la vista grossa en un indret imaginatiu arribant a un enteniment i, a partir d’aleshores, a l’hipòdrom de son Pardo a la nit s’hi produeixen unes cavalcades nocturnes ben diferents a les diürnes. Durant el breu temps que tot això despertà l’interès mediàtic (contat d’una altra forma, és clar), arribà a aparèixer el nombre reconegut de prostitutes que exercien diàriament a Palma: unes 3300.

El consum de sexe pagat, amb Internet, s’ha diversificat i ampliat. La garantia d’anonimat facilita l’accés a tot un cúmul de persones que no s’atreviria, pel motiu que fos, a contractar una prostituta a qui demanar el servei, pagar i dir adéu abans de veure-la partir. Internet ofereix, a partir de la tecnologia del xat, un univers només limitat per la imaginació, creant-se situacions aleatòries com no havia passat abans en aquest tipus de trulls.

Però, de la mateixa forma de darrere les prostitutes tradicionals hi ha una tragèdia, darrere les teleprostitutes també hi ha, al manco, una història anterior a l’ofici i fora dels marges de la webcam a través de la qual es comunica amb els seus clients.

Calo torna a la càrrega amb un àlbum editat per Diábolo que conté dues històries ben difereents. La primera, “Desconectados”, dóna nom al llibre i precisament tracta el vídeosexe. La protagonista és una al·lota russa que arriba a Espanya a conèixer el seu enamorat, que no ha vist mai i que ha conegut per xat, i es troba que res no és com pareixia, així que no li queda més remei que espavilar-se o tornar-se’n al seu país. Naturalment es queda, perquè si no, no hi hauria història, i sense pretendre-ho es converteix en una professional del videosexe. Calo construeix una persona sensible darrere el nick zarinaxxx. Gairebé tota la història està organitzada en vinyetes repetitves que simulen el que capta la webcam i, a la dreta, el xat que ella i els clients fan. Així i tot, la història té una estructura clàssica i ens fa entrar en una certa empatia amb la que per molts és una simple meuca a la que dir obscenitats gruixades.
La segona història es titula “Rehacer mi vida” i se centra en la dificultat per fer front a la necessitat de tenir parella, molt dins la temàtica a la que ens té acostumat l’autor. Apareixen subtemes com la frustració, el desamor, la solitud, la crisi personal... Estilísticament Calo es manté en una línia claríssima, sense ombres i, en aquesta ocasió, amb un color digital pla molt adequat.

Publicat al Diari de Balears dia 9 d’abril de 2011