8 d’abr. 2011

Conan, la leyenda

Kurt Busiek; Cary Nord. Conan, la leyenda. vol. 1. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2011. 18,95 €.



A finals de 2003 va aparèixer un comic-book escanyolit, de tan sols 16 pàgines, als EUA. La lògica ens pot dur a pensar que una poca cosa com aquesta podria haver passat completament desapercebuda enmig de les tones de publicacions relacionades amb el còmic que apareixen regularment en aquell país. La realitat és una altra: s’havia creat una gran expectació i, quan la gent el va poder comprar, es va exhaurir ràpidament. S’ha de dir que el preu era irresistible, tan sols 25 centaus. Aquest còmic no tan sols va ser un èxit de vendes sinó que també va ser lloat per la crítica i li caigueren uns quants premis a sobre. A més, il·lusionà com feia estona que cap còmic mainstream ho feia. Què tenien aquestes modestes pàgines grapades per armar tot aquest rebumbori? Un bon personatge: Conan; un excel·lent guionista: Kurt Busiek; un magnífic dibuixant: Cary Nord; i, possiblement el més important, suposava el rellançament d’una de les icones del segle XX.

El repte era majúscul perquè l’ombra del guionista Roy Thomas i dels dibuixants Barry Windsor-Smith i John Buscema (qui elevaren a obra mestra les aventures gràfiques del cimerià) era tan espessa que pareixia impossible no ser comparats (i perdre en la comparació) amb ells. Per si fos poc, el personatge, durant la segona meitat dels anys 80 i especialment en els 90 es va distorsionar tant que ja res tenia amb la font original: la vintena de relats que Robert Ervin Howard creà del personatge en els darrers quatre anys de la seva curta vida. Busiek i Nord aconseguiren batre totes les previsions, fins i tot les més optimistes, i crearen una extraordinària introducció a la sèrie regular que començà a editar-se mensualment a partir de 2004. En aquelles 16 pàgines hi trobam el millor resum que es pot fer del que és l’autèntic Conan, i no hi ha paraules per lloar la increïble idea que el guionista tengué per començar la narració: ens trasllada segles després que Conan hagi mort, quan un fill de papà envoltat de coixins de seda viatja per terres recentment conquerides amb la desgana de qui sempre ha tengut més del que ha desitjat sense esforçar-se. Descobreix una gruta plena de tresors i una estàtua colossal tombada de Conan. Li crida tant l’atenció l’aspecte físic d’aquell antic rei, tan poc convencional, que encarrega al seu visir que cerqui informació seva i li exposi amb celeritat. El visir descobreix el que queda de les cròniques nemèdies i comença la història.
Planeta DeAgostini ara ens ofereix la sèrie Conan, la leyenda en toms recopilatoris de tapa dura. En el primer, que acaba de sortir, hi trobam aquest mític número de presentació seguit de l’adaptació d’un dels relats més celebrats de l’escriptor texà, “La filla del gegant gelat”, convenientment ampliada per donar veracitat i context a aquest episodi de l’adolescència de Conan.

Aquesta sèrie satisfarà tant a qui coneixia el treball de Thomas, Buscema i Windsor-Smith, a qui només coneixia el Conan literari de Howard, i també a qui mai no s’havia apropat al personatge, ja sigui per desconeixença o per desinterès. Hi trobam la vitalitat primigènia dels relats originals, fruit del tàndem Busiek-Nord. El primer aporta els coneixements de l’obra howardiana, un talent literari elevat i poca por. El segon aporta la refundació de la imatge del cimerià però sense rompre amb el cànon buscemià. L’acolorit directament sobre el llapis aconsegueix una atmosfera molt especial, i és aquest un dels millors treballs de Dave Steward, possiblement el més gran dels coloristes digitals. El resultat és una obra que ens sap comunicar la passió amb la qual ha estat feta.

Publicat al Diari de Balears dia 2 d'abril de 2011