Todo el mundo es imbécil menos yo

Peter Bagge. Todo el mundo es imbécil menos yo y otras agudas observaciones. Barcelona: La Cúpula, 2011. 19 €.

Ens sentim molt bé amb nosaltres mateixos. Tenim un nivell sociocultural envejable, tot i no estar gaire de moda la cultura. Som progressistes, no tant com els il·lusos del 68, però el suficient per riure amb els acudits involuntaris que els nacionals generen. Quan són els nostres els qui fan o diuen beneitures, la rialla és més tirant a mig somriure, però ningú no pot dir que no siguem crítics amb tothom. Ens indigna tot l’indignable: des del darrer atemptat a la llengua fins a l’aprimament de la capa d’ozó. Tenim uns principis ben sòlids, que ens fan tenir opinió sobre qualsevol tema de sobretaula. Tenim una habilitat molt perfeccionada per la pràctica per mantenir converses senceres amb altres especimens com nosaltres encadenant llocs comuns, d’èxit garantit, o al manco allunyats d’estridències radicals. Estam en contra de les grans superfícies, però no podem evitar anar-hi qualque dissabte però, això sí, creient-nos diferents als marianos que s’hi passegen amb el xandall. També ens irrita l’imperialisme ianqui, i ho afirmam amb contundència sense adonar-nos que duim uns texans, el nostre mòbil és un iPhone (en català, això sí) i que la major part de pel·lícules i sèries de televisió que ens encanten ens vénen d’aquell terrible lloc llunyà. No ens agrada que ens facin la contrària, perquè això vol dir anar contra la raó. Ens encantam quan fem afirmacions com aquestes: a) el llibre electrònic no té tan d’encant com el de paper; b) aquesta crisi és molt més grossa que la de 1929; c) Els Simpson és una genial sèrie que critica ferotgement la societat postindustrial; d) tots els polítics són iguals; i d) el paper reciclat embossa la fotocopiadora (i abans, quan tiràvem una polaroid, la remenàvem frenèticament fins que apareixia la imatge). És això la definició de vida perfecta, harmònica amb les quatre dimensions o, contràriament, és un gran decorat que hem ajudat a construir i que sentim com a nostre?
La Cúpula acaba de publicar un assaig en forma de còmic de Peter Bagge, conegut sobretot per la sèrie Odio. Amb l’inmillorable títol Todo el mundo es imbécil menos yo ens presenta una recopilació d’històries autoconclusives que aparegueren en la revista Reason. En aquesta edició s’han agrupat per temàtiques i ens ofereixen una opinió molt desenfadada, però alhora àcida, dels inicis del segle XXI. Com a autor estatunidenc, se centra sobretot en analitzar alguns dels aspectes que li criden més l’atenció d’allà. Però com que tots estam pendents del que fan al país del Projecte Manhattan, fins i tot els qui estam en contra d’estar-hi, la seva lectura no és en absolut hermètica. Hi trobam les següents temàtiques: guerra, sexe, art, finances, muntatges diversos, tragèdia, política i, finalment, algunes característiques dels EUA.
Bagge no deixa lloc a dubte: és un incendiari, un franctirador, que dispara a dreta i esquerra (bé, allà a dreta i més dreta), recomponent realitat i ficció per recrear una espècie de càmera oculta, que ens permet veure com els personatges que circulen per les seves pàgines es posen en evidència. I moltes vegades sense adonar-se’n. El títol fa referència, és clar, a la certesa que nosaltres anam bé, i que tots els altres són capsdefava. Qui, en la seva lectura, senti un mínim la calentor de l’ofensa, que no s’assusti, que Bagge va en broma, que qui va seriosament són els qui governen, qui manegen les finances, qui ens diu el que hem de pensar i fer. Què més voldria ell, un simple autor de còmic, que ser portador de la veritat absoluta, consistent en una crítica a tot, però una crítica greu, catastròfica, pessimista. No passem pena, que no és el cas. Bagge de qui se’n riu primer és d’ell, i això diu molt a favor d’ell.

Publicat al Diari de Balears dia 26 de febrer de 2011