17 de març 2011

Imperio oscuro

Tom Veitch; Cam Kennedy. Imperio oscuro. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2010. 27 €.
A tota una generació que ara estam al voltant dels quaranta, fa trenta-tres anys una pel·lícula ens va condicionar el que ens quedava d'infantesa i, segurament, tota l'adolescència. Per a nosaltres Star Wars (1977) i les dues seqüel·les -Empire Strikes Back (1981) i Return of the Jedi (1983)- són més que tres pel·lícules, i l'univers imaginat per George Lucas i els seus talentosos col·laboradors és tan coherent i enorme que, des de la seva creació, va fer gairebé imprescindible obrir les fronteres cinematogràfiques a altres mitjans narratius que ens descobrissin, de forma molt fragmentada i cronològicament discontínua, més coses d'aquesta saga. Més tard, vengueren les preqüel·les, entre 1999 i 2005. La creació de l'anomenat univers expandit (el que no apareix a les dotze hores de pel·lícules) s'ha fet a través de la novel·la i del tebeo. De la primera no ens toca comentar res, i de la segona comentarem el que sens dubte és el millor còmic dels més de quatre-cents que s'han editat sobre la saga fins avui dia: Imperio Oscuro, publicat en un integral per Planeta DeAgostini l'any passat.

Amb aquest tebeo, l'editorial ianqui Dark Horse va encetar la segona etapa, més fructífera i rigorosa que la primera, feta sota el segell de Marvel. Des d'un principi va apostar per la sèrie limitada de quatre a sis còmics book, sistema molt més comercial que no les antigues sèries regulars, que dificultaven la incorporació de lectors nous; cada sèrie conté un arc argumental, que té relació amb els altres però que pot ser llegit de forma més o manco autònoma.

Dark Empire reprèn el fil sis anys després de Return of the Jedi i presenta una història obscura, sense concessions, en la que els coneguts protagonistes viuen unes experiències vitals que els transforma profundament. D'aquesta manera, els autors, rompen amb el tòpic de les aventures intrascendents que no alteren cap aspecte substancial dels personatges involucrats. Contràriament, aquí tots sofreixen les conseqüències de la lluita amb la Força Obscura, sobretot en Luke, que anirà al límit per aconseguir el noble propòsit d'acabar amb el mal.

El guionista Tom Veitch transporta del setè al novè art l'essència de la saga galàctica adaptant-la a les particularitats narratives d'aquest darrer, fent honor a la seva fama de gran guionista. Per la seva part, el dibuixant Cam Kennedy recrea amb una erudició gràfica memorable l'esperit estètic de les pel·lícules, aportant uns nous dissenys coherents amb els existents; el seu grafisme és de difícil entrada sobretot per l'aplicació del color, a base de monocromies verdes, blaves i roses, amb unes ombres tractades com a superfícies solaritzades, en les que gairebé mai hi trobam el negre. Però precisament aquesta estètica tant peculiar (que també han cultivat en el seu moment gent com n'Enric Sió o n'Esteban Maroto), contribueix a que Dark Empire sigui una obra especial, diferent a la resta de còmics de la seva època, que ha marcat un punt d'inflexió en l'esmentat univers expandit encara no superat. Una obra majúscula recomanable tant als amants de la ciència ficció com als lectors d'horitzó ample.