27 de febr. 2011

Cuervos

Richard Marazano; Michel Durand. Cuervos. Barcelona: Glénat, 2009. 24 €.



És possible fer un bon còmic sobre la pobresa, les drogues, la corrupció política i l’eròtica del poder sense caure en tòpics pamfletaris? Richard Mazarano i Michel Durand demostren que sí. Fa uns anys realitzaren una sèrie sobre aquests temes, enquadrant la història a Medellín, que Glénat ha reeditat recentment en un tom integral que inclou els quatre àlbums en un format de petites dimensions per reduir espai i cost.

Cuervos ens presenta un panorama desolador: a Medellín la pobresa i les drogues són dos problemes endèmics. Miguel Santos, un sindicalista que lluita contra els càrtels, es preocupa per la rehabilitació dels infants que estan condemnats a viure pel carrer en els barris baixos, i a convertir-se en sicaris. Juan és un d’aquests nins que tutela i té moltes esperances en el seu futur. L’al·lot, però, no està per la labor i va acceptant treballs deshonests i criminals d’un capo que li ofereix doblers fàcils i possibilitat de pujar de categoria, perquè ell també hi veu un gran potencial. La seva primera missió és, precisament, assassinar un sindicalista tocanassos, que resulta ser el seu tutor, i ho fa sense cap mirament. Així, de forma violenta, entra en un món terrible en el qual fa comptes instal·lar-s’hi i treure’n tot el profit possible.

Quan té aproximadament 17 anys el capo li dóna una gran responsabilitat: la captació i formació de nous sicaris, amb l’ajuda d’Emiliano, un altre jove com ell. Amb tots aquests anys que han passat, Juan segueix recordant la seva mare, i li escriu cartes amb regularitat, enviant-li doblers i ocultant-li el que està fent. Cartes que no tenen mai resposta i que li deixen una sensació d’estar incomplet. Mentre, comença una relació amb la germana d’Emiliano i, en el poc temps lliure que disposa, dóna sortida a la seva afició: la pintura de quadres, activitat per a la qual té un talent innat. Podria intentar deixar el món dels càrtels per endinsar-se en el de l’art, però l’augment de responsabilitats criminals fa que ho posposi, a desgrat de la seva al·lota.

Després un bot temporal considerable, Juan ha consolidat la seva ambició de poder i l’ha canalitzat en l’àmbit polític, casant-se amb la filla d’un senador i adoptant trets seductors que l’obren totes les portes que vol. El seu sogre controla els mitjans de comunicació i, per la seva activitat de sicari d’alta volada és respectat en els barris marginals, així que té moltes possibilitat de guanyar les eleccions. A més, el seu talent artístic li ha fet merèixer l’ovació de la intelectualitat colombiana. Tot això, però, no impedeix que se senti buit i segueixi trobant sentit a la vida només quan fa desastres. Es distancia de la seva dona i el seu fill per perdre el temps amb els nins assassins que li recorden el seu propi passat i perd la salut sucumbint a drogues cada vegada més fotudes. També s’enfronta als seus socis invertint en una fàbrica il·legal d’armes de tecnologia puntera... tot apunta a un final tràgic per a una persona sense voluntat, capturada per la frivolitat de les relacions polítiques i socials.

Així i tot, aconsegueix convertir-se en el congressista més jove de Colòmbia i, poc després, en ministre. La mort de la seva dona, víctima d’un càncer el fa aprofundir en la distància emocional que sempre l’ha caracteritzat, tret que la seva filla Alexia ha heretat. Juan enbogeix i perd el control sobre les seves reaccions quan veu que Alexia deixa els estudis a Europa per encapçalar la remodelació de l’estructura del càrtel que ell mateix va magnificar. Que ella sigui igual que ell és un dolor massa terrible, però ho té tot: una gran intel·ligència freda i un llinatge que li dóna legitimitat.

Els autors reuneixen un guió complex i molt realista amb un dibuix excel·lent per crear una obra dramàtica magnífica adoptant un punt de vista molt neutral.

Publicat al Diari de Balears dia 19 de febrer de 2011