1 de febr. 2011

Conan y Bêlit

Thomas, Roy; Buscema, John et al. Conan y Bêlit. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2011. 45 €.



Robert Ervin Howard va ser un dels fundadors d'un gènere literari, sense ser-ne gaire conscient i, sobretot, sense poder veure la seva consolidació ja que va decidir acabar amb la seva vida just complits els trenta anys. Aquest gènere ha tengut diversos noms, entre els quals destaquen "Espasa i bruixeria" i "Fantasia heroica". Al mateix temps que l'escriptor texà forjava una part dels fonaments del gènere amb les aventures de Conan, Tolkien donava forma a l'altra cara, amb la seva magna obra. Tant un com l'altre comparteixen molts d'elements que els posen en comú, però ni la forma de treball ni els seus interessos coincideixen, cosa que ha fet que la fantasia heroica tengui dos vessants: el howardià, amb uns personatges individualistes que es mouen per propi interès (tot i que amb un fons menys egoïsta del que pot parèixer); i el tolkienià, amb uns personatges que han vist sacrificar el seu perfil per ser part d'una gran gesta per salvar el món. Ambdós escriptors han tengut una gran influència, no només en la literatura, sinó també en altres disciplines com el còmic o el cinema, sense oblidar els jocs de taula. Mentre Tolkien ha estat considerat amb el respecte que es mereix, Howard ha estat relegat al segon terme injustament, perquè es tractava d'un escriptor amb una energia vital i creativa com n'hi ha hagut pocs, eclèctic, sense prejudicis i molt culte sense parèixer pedant.

Tot i haver escrit relats sobre temes tan diversos com la boxa, l'Oest, les croades, el crim organitzat i l'erotisme, serà sempre recordat per haver creat l'Era Hibòria i, molt especialment, per ubicar-hi les vivències de Conan de Cimèria, personatge que s'ha fet famós sobretot per les adaptacions al còmic (esper que no per les pel·lícules de Schwarzenegger). La seva popularitat, però, ha vengut a costa de la interpretació que guionistes com Roy Thomas han fet dels relats de Howard; una interpretació que ha sacrificat la profunditat psicològica del personatge en favor de l’acció frenètica, allunyant-se cada vegada més (sobretot a partir dels anys 80) de l’essència original.

Els còmics de Conan tengueren una primera gran etapa magnífica que durà tota la dècada dels anys 70 en les col·leccions Conan the Barbarian i Savage Sword of Conan. La primera, una sèrie a color que complia els requisits del Comics Code Authority, mentre que la segona era un magazín en blanc i negre amb més llibertat. Aquesta dècada acabà amb un dels més importants arcs argumentals de la vida del cimerià, extret del relat Queen of the Black Coast, aparegut per primera vegada a la revista Weird Tales l’any 1934. Roy Thomas cregué convenient extendre l’adaptació del relat a tres anys i mig de la sèrie mensual, desenvolupant les peripècies que el bàrbar visqué al costat de la dona de la seva vida: Bêlit, la capitana d’un vaixell pirata que campejava per la Costa Negra. En aquest punt, la sèrie Conan the Barbarian passa d’estar protagonitzada per un sol individu, Conan, a ser coral, una sèrie de parella; deixant de banda, encara que durant poc temps, l’individualisme que havia caracteritzat la fantasia heroica de Howard fins la publicació del relat.
Thomas i uns quants dibuixants, entre els quals destaca John Buscema, donen vida i imatge a les aventures dels dos personatges en un ambient hostil però en el qual la pirata s’hi movia perfectament. En l’elaboració del perfil de Bêlit, Howard defuig dels tòpics de l’època de dona escultural que és poc més que una comparta per a l’heroi. Aquí hi tenim una dona esplèndidament formada, però no només físicament, sinó també de caràcter, amb una personalitat molt forta que enamora el cimerià i el fa deixar de banda la seva llibertat solitària.

Planeta DeAgostini ens torna a oferir aquesta saga en un format esplèndid: un sol volum amb aspecte de bíblia que inclou per ordre cronològic les històries de l’arc argumental que aparegueren tant en la sèrie a color com en el magazín en blanc i negre.

Publicat al Diari de Balears dia 29 de gener de 2011