Yann; Neuray. Noche en blanco. Obra completa. Barcelona: Glénat, 2010. 24 €.
Altres vegades he parlat dels pros i contres de l’arraconament dels còmics en les anomenades llibreries especialitzades. El principal avantatge és la concentració de gairebé tot el que s’edita en un sol establiment, organitzat per gent entesa que, a més, està encantada d’assessorar el qui va un poc o un molt perdut. El principal inconvenient és l’allunyament del còmic respecte al gran públic, on s’hi inclouen tant els lectors esporàdics, de dia de sant Jordi, com els autèntics devoradors de cultura, inquiets i sensibles a la informació sobre les novetats literàries, per petites que siguin les editorials. Aquesta gent, si no acudeix a les llibreries especialitzades (i no ens enganyem, sovint presenten un aspecte friqui que tira per enrere), no té gaire opció de saber què s’està editant en còmic. Estic parlant d’aquí, perquè en les ciutats on campeja la FNAC és una altra cosa. Haurà llegit Maus, li sonarà Watchmen i a cada pel·lícula basada en còmics que s’estrena es convencerà que el novè art no és per a ella.
Altres vegades he parlat dels pros i contres de l’arraconament dels còmics en les anomenades llibreries especialitzades. El principal avantatge és la concentració de gairebé tot el que s’edita en un sol establiment, organitzat per gent entesa que, a més, està encantada d’assessorar el qui va un poc o un molt perdut. El principal inconvenient és l’allunyament del còmic respecte al gran públic, on s’hi inclouen tant els lectors esporàdics, de dia de sant Jordi, com els autèntics devoradors de cultura, inquiets i sensibles a la informació sobre les novetats literàries, per petites que siguin les editorials. Aquesta gent, si no acudeix a les llibreries especialitzades (i no ens enganyem, sovint presenten un aspecte friqui que tira per enrere), no té gaire opció de saber què s’està editant en còmic. Estic parlant d’aquí, perquè en les ciutats on campeja la FNAC és una altra cosa. Haurà llegit Maus, li sonarà Watchmen i a cada pel·lícula basada en còmics que s’estrena es convencerà que el novè art no és per a ella.
Com passa en la literatura i el cinema, qualsevol persona pot trobar còmics del seu gust. No és un subgènere, sinó una forma de narrativa que conjuga imatge i paraula amb un llenguatge compartit parcialment amb el cinema. A Espanya les traduccions d’obres estrangeres ens permeten accedir a productes de gran qualitat que estan a l’altura dels que podem trobar en les llibreries tradicionals.
De França ens sol arribar un tipus de còmic amb un nivell argumental i gràfic excel·lent, no debades és un país que té com a cosa normal en totes les edats i nivells socioculturals la lectura de còmics. Un bon exemple és la sèrie Noche en blanco, que acaba de treure la filial espanyola de Glénat, en la seva col·lecció Integral, és a dir en un sol volum de preu econòmic però sense descuidar l’edició. Si es tractàs d’una pel·lícula, aquesta obra seria una gran superproducció de pressupost astronòmic, perquè els autors han teixit una història complexa immersa en una acurada ambientació en la revolució russa i els vint anys posteriors. Yann recrea una època molt convulsa per contar-nos les vivències de Sacha Kalitzin, un oficial tsarista enamorat impossiblement d’una cantant d’òpera. Al llarg dels cinc àlbums que componen l’obra, viatjam a la guerra civil entre l’exèrcit Roig i l’exèrcit Blanc, al Shangai colonial just abans de ser ocupat per l’exèrcit japonès i al París de poc abans de la II Guerra Mundial. Si gros és l’esforç de Yann per donar credibilitat a la història, titànic és el de Neuray per visualitzar aquests tres moments i geografies tan diferents. I ho fa de forma exhaustiva, sense escatimar detalls en paisatges, edificis, tecnologia, uniformes, interiorismes, quedant palès l’enorme treball de documentació que el dibuixant ha hagut de fer i adaptar al seu estil gràfic, realista (una mica estilitzat en els personatges, sobretot en els seus trets facials) i amb vocació de ser espectacular i ric però sense aclaparar el lector amb un excés d’informació.
De França ens sol arribar un tipus de còmic amb un nivell argumental i gràfic excel·lent, no debades és un país que té com a cosa normal en totes les edats i nivells socioculturals la lectura de còmics. Un bon exemple és la sèrie Noche en blanco, que acaba de treure la filial espanyola de Glénat, en la seva col·lecció Integral, és a dir en un sol volum de preu econòmic però sense descuidar l’edició. Si es tractàs d’una pel·lícula, aquesta obra seria una gran superproducció de pressupost astronòmic, perquè els autors han teixit una història complexa immersa en una acurada ambientació en la revolució russa i els vint anys posteriors. Yann recrea una època molt convulsa per contar-nos les vivències de Sacha Kalitzin, un oficial tsarista enamorat impossiblement d’una cantant d’òpera. Al llarg dels cinc àlbums que componen l’obra, viatjam a la guerra civil entre l’exèrcit Roig i l’exèrcit Blanc, al Shangai colonial just abans de ser ocupat per l’exèrcit japonès i al París de poc abans de la II Guerra Mundial. Si gros és l’esforç de Yann per donar credibilitat a la història, titànic és el de Neuray per visualitzar aquests tres moments i geografies tan diferents. I ho fa de forma exhaustiva, sense escatimar detalls en paisatges, edificis, tecnologia, uniformes, interiorismes, quedant palès l’enorme treball de documentació que el dibuixant ha hagut de fer i adaptar al seu estil gràfic, realista (una mica estilitzat en els personatges, sobretot en els seus trets facials) i amb vocació de ser espectacular i ric però sense aclaparar el lector amb un excés d’informació.
Un altre dels valors a destacar és que fuig de qualsevol pamfletarisme o posicionament polític respecte a les dues faccions enfrontades en l’episodi històric que retrata. Tot i que el protagonista és tsarista i la història està contada des de la seva visió dels esdeveniments, no és un còmic antirevolucionari ni contrarevolucionari.
Editat originalment entre 1989 i 1997, ens sembla avui dia un treball atemporal, realitzat per dos grans autors que no es deixen arrossegar per les piruetes estilístiques que a ben segur podrien fer. En comptes d’això, posen el seu art al servei de la història, fent molt fàcil la lectura per a gent que no llegeix còmics habitualment. Aquest seria un de tants i tants de còmics que podria consumir un amant de la novel·la història, del drama i fins i tot de la novel·la romàntica.
Publicat al Diari de Balears dia 4 de setembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada