Del comix underground al alternativo

Guiral, Antoni (coor.). Del tebeo al manga. Una historia de los cómics. 12 vol. Barcelona: Panini, 2007 i segueix.

L'any 1965 el savi (permeteu-me resumir així els mèrits d'aquest piemontès) Umberto Eco, amb tan sols 33 anys, escrigué l'assaig Apocalípticos e integrados, un estudi sobre els medis de massa i els mitjans de comunicació sublim, fet amb la passió d'un home viu i la clarividència d'un profeta vertader. Més de quatre dècades després segueix essent de lectura obligada per a qui vulgui entendre la societat postmoderna, els seus detractors i els seus defensors. En aquesta col·lecció d'articles que despullen alguns dels mites de l'era del consum, hi apareixen diversos treballs sobre el còmic, pressuposant naturalment que aquesta forma cultural mereix la mateixa atenció que qualsevol altra. Amb Eco, el còmic començà a viure una època d'integració en els diferents àmbits intel·lectuals, perdurant gairebé dues dècades. No només es posà de moda el còmic entre els sectors progressistes, sinó que també s'hi posaren els assaigs sobre còmic, apareixent per tot arreu gent culturalment indiscutible que llegia i escrivia sobre el novè art (un exemple: Terenci Moix i el seu assaig Los cómics, arte para el consumo y formas pop de 1968, emmarcat dins l'estela semiòtica del llibre d'Eco).

A Espanya aquest període coincidí amb la sensació que alguna cosa estava canviant, donant lloc a uns anys d'efervescència política i cultural, paral·leles i quasi mai mesclades. Hi hagué un esclat de còmic adult, principalment en format revista, que ha estat sobradament estudiat, en gran part gràcies a la tenacitat de Josep Toutain. Entre els seus projectes, hi ha haver la creació de la primera història del còmic editada a Espanya, que va ser dirigida per Xavier Coma i aparegué en fascicles setmanals que formaren quatre toms profusament il·lustrats. Una obra magnífica, amb tots els defectes propis de qui obre un camí, que fins fa poc era l'única referència històrica sistemàtica del còmic.

Vint-i-quatre anys després, en un moment òptim, Panini repeteix la proesa amb l'aparició del primer tom de l'obra Del tebeo al manga. Una historia de los cómics, amb una previsió de dotze toms. Torna a ser un català, Toni Guiral, el coordinador d'aquest nou temple de la saviesa, estructurat per formats d'edició i no per ordre cronològic. Aquest és per a mi un gran encert perquè permet una major coherència i claredat expositiva, demostrant el bon ull dels responsables. En haver aparegut el dotzè tom, hi podrem trobar referències a les obres puntals dels més de cent anys d'història del còmic, però al mateix temps, podrem accedir a la informació de forma més lògica que la vella obra de Toutain.

Acaba d'aparèixer el sisè tom, dedicat a un dels formats més interessants, el còmic independent, repassant els orígens del comix underground, la seva evolució com a còmic alternatiu i els autors imprescindibles per entendre aquest camí.

Tocant de peus a terra i lluny de voler ser objectiva, aquesta història dels còmics està esquitxada d'entrades que posen adjectius al temari. El sisè volum, per exemple, s'ençata amb una excel·lent presentació clarificaròria dels principals conceptes que hem de tenir clars per endinsar-nos en la lectura d'un material ben estructurat, rigorós alhora que divulgatiu. Possiblement hi haurà qui trobi insuficient la informació enciclopèdica que conté, però no crec que aquest sigui l'objectiu d'una obra d'aquestes característiques. És molt encertat prioritzar l'enteniment per sobre de l'erudició asfixiant i per això em congratula la línia marcada per Guiral.

Publicat al Diari de Balears dia 24 d'octubre de 2009