Criminal

Fins i tot allò més rebutjable té alguna cosa que ens interessa, ens agrada, ens apassiona o ens commou. Entre les més menyspreables hi ha la guerra i les religions, sempre estretament lligades (serà casualitat?), però en ambdós conceptes hi trobam, des de la distància que implica ser pacifista i ateu, infinitud d'elements captivadors, encara que sigui per qüestions estètiques, que poden fer arribar a pensar que no tot és negatiu en la seva existència.

Hi ha un altre submón que es pot ficar en el mateix sac. No és recomanable formar-ne part i moralment no mereix altra cosa que la més rotunda condemna, però alhora té un poder d'atracció brutal que el fa susceptible de tenir èxit com a tema o marc de productes de ficció. Alguns el consideren un gènere, que suposadament nasqué l'any 1941 amb l'estrena d'El Falcó Maltès, de John Huston, però com moltes vegades passa, hauríem de mirar una mica més enrere, en la literatura pulp, fins i tot en els serials radiofònics, per trobar-hi les primeres passes fermes del que s'ha anomenat gènere negre.

El cinema el popularitzà i la literatura li donà forma d'obra mestra en nombroses ocasions. Com no podria ser d'altra manera, el còmic també hi ha dit la seva, encara que amb un ressò menor no per manca de potència sinó per efecte de la sordina social que aquest format pateix (o gaudeix, segons es miri). Com que no els criminals no pertanyen a una espècie en vies d'extinció, el gènere es revitalitza constantment. Però no n'hi ha prou en pegar una ullada a la vida real, sinó que aquesta s'ha de filtrar amb hores de feina per donar-li forma. En el cas del còmic, hem entrat en el segle XXI amb bon peu, encara que tan sols sigui per una sola sèrie, anomenada Criminal, creada i desenvolupada pel tàndem Ed Brubaker i Sean Phillips, guionista i dibuixant respectivament. Com a pròleg, aquests autors (encara que Phillips com a entintador dels dibuixos de Michael Lark) tancaven el segle passat amb una excel·lent obra de gènere negre: La escena del crimen, que reclama urgentment una reedició. Set anys després de la seva aparició, tornen amb una de les obres importants d'aquesta dècada, que Panini edita a Espanya en una immillorable edició. Criminal està formada per arcs argumentals protagonitzats per gent cada vegada diferent, tot i que els personatges es creuen, formant un conjunt coherent, que parteixen de situacions criminals senzilles: un atracament a un banc, la set de venjança d'un germà, un ajustament de comptes, una falsificació de documents... Brubaker coneix les peces del gènere i les encaixa de forma que el resultat és tan fresc com si fos la primera vegada que les gaudim. Com no pot ser d'altra manera, aquestes històries estan poblades per cràpules indesitjables negats en el pou de les misèries humanes que s'amaguen en els carrerons i els antres de mala mort. La vida d'aquesta gent no és gens recomanable, però ens resulta atractiva perquè es mou pel costat prohibit de la vida. Tot el que fan és il·legal i perillós. Viuen al màxim, arriscant-ho tot possiblement per acabar malament. La llei i la justícia no apareixen per aquestes històries, així que tothom s'ha d'arreglar com sigui per intentar ser qui surt més ben parat.

Si el guió frega la perfecció, el dibuix no es queda enrere, i no se m'ocorre millor dibuixant per a aquesta sèrie. Phillips és un mestre amb estil propi, que dibuixa amb l'impetuositat de qui no ha de fer cap esforç per convertir la tinta en persones vives i situacions creïbles. Això sí, fuig de l'espectacularitat hollywoodiana i, tot i que a Criminal s'hi peguen molts de tirs a boca de canó, no veureu ningú que boteixi cinc metres enfora.

Publicat al Diari de Balears dia 12 de setembre de 2009