¡Escucha esto!

Bartual, Manuel. ¡Escucha esto! El blog musical de Manuel Bartual. Bilbao: Astiberri, 2009. 16 €.

Fa uns anys vaig llegir, a qualque revista d'aquestes que volen estar a l'avantguarda, un article sobre U2 que embolcallava el veritable bessó: el rànquing de les seves 20 millors cançons. És un grup que m'agrada molt, encara que no els darrers deu anys no l'he seguit amb la constància de temps enrere, i sense ser un entès tenc clar que és un dels grans perquè aconsegueix un difícil equilibri entre la constant actualització, que implica una permeabilització amb l'època, i la creació de peces que perduraran, moltes d'elles com a clàssics que no es devaluen. Segur que hi ha molts de grups que els passen, segons els entesos, però el cas és que tot això anava d'U2. Idò la sorpresa va ser majúscula quan vaig poder comprovar que els savis eteris que havien elaborat el rànquing, no havien inclòs cap d'aquestes tres cançons: Where the Streets Have No Name, I Still Haven't Found What I'm Looking For i With or Without You. No sé exactament quantes cançons tenien fa quatre o cinc anys, però em pareix molt simptomàtic que tres de les cançons més bones del grup siguin menyspreades amb premeditació i nocturnitat. És molt simptomàtic d'una classe de savis que sentencien veritats absolutes a partir de prejudicis. En aquest cas està clar que això respon a una maniobra de càstig (com se'n deu riure The Edge!) al grup per haver estat reconegut internacionalment l'any 1987 amb l'àlbum The Joshua Tree.

D'aquesta fauna de pedants se'n pot aprendre molt, i no precisament perquè el que diguin és interessant. El crític musical setciències viu compartint ecosistema amb altres espècies perilloses. Manuel Bartual, com a expert musicozoòleg, observa amb precisió científica cadascun dels exemplars d'aquesta gàbia i ens fa participar dels seus absurds, ridículs i moltes vegades patètics comportaments. Essent un autor molt jove i amb poc temps per dedicar-se a fer còmic (a més és dissenyador i editor), demostra que domina el difícil art de l'humor breu amb l'obra ¡Escucha esto!, una recopilació d'acudits que aparegueren al web de MTV Espanya entre 2007 i 2009.
El seu és un humor molt àcid, que es materialitza aïllant situacions possibles, encara que sovint exagerades amb bons propòsits, per mostrar-nos l'anatomia de músics, crítics, mànagers, productors, espectadors i oients, tots ells anònims i, per tant, que ens poden servir de paradigma de la societat actual.

Bartual no té pietat alhora de despullar aquests arquetips, encara que en cap moment adopta la postura del crític clarivident que està al marge. Ben al contrari, segur que moltes de les anècdotes i gags que podem trobar a aquest còmic beuen de la seva pròpia experiència.
El dibuix és molt senzill, fet amb un traç gruixut i homogeni i acolorit amb colors bàsics i plans. Hem de tenir en compte que està fet per ser llegit via web i Bartual, com a bon dissenyador gràfic, sap perfectament quin tipus de gràfic funciona millor en aquest format.

Abans de llegir aquest recopilatori se'm feia difícil pensar que hi hauria tantes formes de fer humor sobre tots aquests personatges perquè el món del concert, la moda musical i els gàdgets no em criden gens l'atenció per ells mateixos.

Els acudits són gairebé tots de dues a quatre vinyetes, i molts d'ells arrabassen la rialla a partir de la comparació entre dues èpoques o unes quantes situacions molt semblants. Està clar que Bartual no respecta cap d'aquests arquetips, i gràcies a això podem gaudir d'un eficaç retrat social. Des de Daumier, la caricatura ha estat una poderosa eina per crear realisme, i en aquest cas trobam un excel·lent exemple d'aquesta línia gráfica.

Publicat al Diari de Balears dia 19 de setembre de 2009