León el terrible

Schippers, Wim T.; Van Den Boogard, Theo. León el terrible. Barcelona: Glénat, 2009.

Pareix fet amb el mateix motlle que Tintín però només és una aparença que xoca amb la temàtica i el seu plantejament. Irreverent amb els quatre vents, contestatari fins i tot per als plantejaments anarquistes, el protagonista és com una espècie de Groucho Marx molt malhumorat i escatològic que no té germans amb qui compartir les bufonades. La seva és una lògica il·lògica en una societat organitzada i convencional, encara que sigui tan avançada com l'holandesa. Es passeja pel món fent tot el que s'espera que no faci ningú, o el que és el mateix, fent tot el que voldríem fer però no ens atrevim. I tot i ser escatològic i grosser, no perd l'elegància imposada per la seva indumentària.

Glénat ha tret un integral que inclou les aventures d'aquest personatge tan singular, en formats variats que van des de la tira a la història de 48 pàgines que és la insígnia del còmic europeu. Els autors s'ho passaren molt bé fent-li fer tots els desastres que els vengueren al cap, obsequiant-nos amb una dosi d'humor àcid i barroer a part iguals que ens obri la porta de la rialla sonora.