La gran catástrofe

Seria difícil dir en poques paraules què ha suposat el segle XX per a la Humanitat. En qualsevol cas, s'hauria d'especificar per parts, i advertint que només estam capacitats per veure-ho des d'un punt de vista occidental. Políticament ha suposat la consolidació del fracàs de la diplomàcia; econòmicament, la consolidació de la desigualtat; militarment, la consolidació de la crueltat. Culturalment, ja és una altra cosa. En aquest sentit, ha estat un període de moltes revisions de les creacions culturals del passat i de propostes novedoses. A les arts tradicionals, s'hi han afegit el cinema i el còmic, de repercussió directa sobre la societat inversament proporcional a la seva llibertat intrínseca. Però, per a mi, la gran troballa cultural del segle passat és la cultura pop, que despectivament també se l''anomena "baixa cultura", per oposició a l'"alta cultura" acadèmica i oficial. La cultura pop troba en el segle XX el substrat per créixer i ramificar-se, sovint a pesar dels intents de fer-la poca cosa. El país que lidera la creació cultura pop és els EUA, amb gent que no s'autolimita per coses tan subjectives com el bon gust, el decor o la consonància amb el gloriós passat artístic i cultural, com passa arreu d'Europa.

Una de les manifestacions de cultura pop més interessants és el còmic. Medi de massa condemnat a ser minoritari per prejudicis i interessos. Si la gent no llegeix còmic és perquè aquest no entra en els plans lucratius de les grans corporacions; és curiós, però, veure com aquestes corporacions sí que estan al dia quant a còmic es refereix per robar-li el llenguatge, les idees i els arguments per utilitzar-los impúdicament en altres assumptes, creant sovint productes a partir de còmics que són d'horrorosos per amunt. Exemples? Gairebé qualsevol adaptació cinematogràfica, especialment les de "còmics d'autor".

El còmic segueix el seu camí, al marge d'aquests espolis descarats, per seguir oferint-nos l'oportunitat de ser lliures. Els autors de còmic de superherois són mercenaris, però n'hi ha molts d'altres que creen tebeos dedicant-hi un esforç que mai no es veurà compensat econòmicament. Ho fan perquè volen, i fan el que volen, oferint-nos la seva particular visió del món, i fent-nos reflexionar sobre el present a partir d'episodis del passat.

Un bon exemple és La gran catástrofe, de Paolo Cossi, que ha publicat Ponent Mon. En aquesta obra, l'autor ens fa arribar flaixos d'un episodi històric recent que ha estat silenciat en els llibres d'història: la massacre i deportació massiva que sofriren els armenis per part del govern de l'Imperi otomà durant els primers anys de la Gran Guerra. A principis de segle XX, aquest imperi tenia una presència i interessos a Europa molt evidents, i es va implicar en el primer conflicte mundial al costat del II Imperi alemany i l'Imperi austro-hongarès, per motius molt complexos que no vénen al cas, entre els quals destaquen l'hostilitat mútua amb l'Imperi rus. Turquia aprofità el conflicte per intentar dur a terme el primer genocidi del segle XX: la total desaparició de qualsevol presència i referència al poble armeni. Gairebé ho aconseguí, perquè en un estiu desaparegueren esglésies, ciutats, pobles, homes, dones, infants i adolescents. Els pocs milers de supervivents es dispersaren pel món i avui el món els ignora. Mala sort per a aquestes víctimes i tantes altres: Hitler i el seu holocaust esdevenen l'únic intent de genocidi possible.
Amb un tema com aquest, la història que ens conta Cossi no pot ser gaire amable. Molt hàbilment deixa de banda dos possibles camins: el pedagògic i el pamfletari. No empra ni una vinyeta per explicar-nos el motiu que poden tenir els turcs per cometre aquestes atrocitats, ni tampoc per fer demagògia barata manipulant els sentiments del lector. Un esdeveniment tan puntual com aquest es converteix en paradigma aplicable a qualsevol situació semblant, de qualsevol altra regió i moment. Nosaltres hem tengut el nostre propi intent de genocidi al segle XX, encara que ha estat polític i no ètnic. I els botxins segueixen, cara alta, manipulant la Història i mantenint quotes de poder de certa importància. Aquí i allà.

Publicat al dBalears dia 4 de juliol de 2009