Ken Games

Pocs són els espanyols que poden viure del còmic, i gairebé tots ells han de fer feina per a l'estranger. A Mallorca, tenim un palmesà de 30 anys que treballa per a DC, i un marratxiner d'adopció de poc més de 40 anys que treballa per a Marvel. El mercat ianqui és suculent, tot i que en detriment de la creativitat o, al manco, de la feina d'autor.

L'altre gran mercat és França, el segon país del món quant a normalització del còmic. Diuen que és igualment difícil mantenir-s'hi, sobretot si no ets francòfon. Sigui com sigui, cada vegada són més els autors que proven sort (i alguns d'ells la troben) al país veïnat.

Coneixíem el tàndem Robledo i Toledano del recopilatori Monito cadáver que va treure Diábolo gairebé al principi de la seva vida editorial. Ara ens arriba amb una força tremenda un àlbum a l'estil francès així com toca, el primer d'una sèrie anomenada Ken Games. Pel camí, des d'aquell conjunt d'historietes heterogènies, fins ara, els dos autors han madurat i han sabut adaptar-se als temps que corren, creant una obra guionísticament atrevida i dibuixísticament magnífica. El guió gira al voltant de la mentida com a mecanisme de comunicació social. Els protagonistes són persones que no poden viure de forma sincera, i per això s'envolten de mentides i mitges veritats que converteixen la seva vida en una escenificació. El dibuix destaca per la personalitat que adopta tot i estar ben d'acord amb l'actual línia realista francobelga, tot i que el dibuixant opta per exagerar els trets facials dels personatges, sobretot dels masculins. Normalment no coment el color, però en aquesta ocasió és necessari destacar-lo com a exemple d'excel·lent treball digital.

Al manco es tenen prevists dos àlbums més. Esperem que les vendes acompanyin la qualitat d'aquest treball i poguem gaudir-los ben prest.