12 de jul. 2009

El joven Lovecraft 2

Molta gent rellevant ha passat a la posteritat amb alguns elements directament falsos, com el famós epitafi de Groucho Marx, o de dubtosa credibilitat, com el fet que el nostre estimat rei en Jaume va ser concebut legítimament perquè el seu pare creia que barrufava amb una dona que no era la reina; o que, per escollir nom per al fill, va encendre 12 espelmes, una per cada apòstol, i li posà Jaume perquè va ser la candela que va aguantar més. També hi ha biografies desbaratades de l'inici al final, com la de Jesús de Natzaret. Així, per què no inventar-nos directament la biografia d'algú? El rigor històric i vital és potencialment avorrit, i no hi ha res com haver de contar coses d'algú que no coneixem per posar en marxa la imaginació. No es tracta de saber com va ser la vida d'aquella persona, sinó com ens agradaria que hagués estat, sense posar fre als elements més increïbles i fantàstics. Sense por ni manies, com tampoc en tengueren els creadors de les botilades més cruels de les hagiografies.

A Palma tenim un home que ho ha fet, i molt bé que l'hi ha anat. José Oliver és un fan de l'obra de Howard Phillips Lovecraft, i molt especialment dels Mites de Cthulhu, que fa temps li donava voltes a la idea de fer un còmic sobre aquest autor. Lovecraft va viure una infància una mica diferent a la de la resta d'infants de la seva època perquè la seva mare hagués volgut tenir una nina, i per això el vestia amb roba femenina. Alguna cosa li passà pel cap per reinventar el concepte de terror, abocant-lo a la vessant còsmica. Sense ser un escriptor excepcional quant a estil, el seu llegat ha perdurat i influït de forma més sòlida que gran part d'escriptors més prestigiosos. Essent això un esbós mínim d'una vida interessant, Oliver va optar per reinventar-ho tot, fent com si l'escriptor de Providence visqués en un món semblant al nostre a principis de segle XX però poblat pels éssers que posteriorment, d'adult, ambientaren els seus contes.
L'any 2005 Oliver posà fil a l'agulla reclutant l'eivissenc Bartolo Torres, i entre els dos materialitzaren aquest projecte en una desena de tires que el mateix any guanyaren el Premi Art Jove de Còmic. D'aquí a Internet, a un bloc, i del bloc al paper dos anys després. El públic ha respost molt bé i ja tenim tres edicions del primer volum de tires, la seva traducció al català i a l'anglès, i ha aparegut el segon volum.

En aquest segon recopilatori els autors saben que tenen la complicitat del lector, no necessariament culte quant a Mites de Cthulhu. De fet, les referències a elements molt concrets de l'obra de Lovecraft són menys variades i recercades que a l'anterior àlbum. A més, moltes tires estan protagonitzades per altres personatges, com els fantasmes de Baudelaire, Rimbaud o Whitman, ampliant així els marges de maniobra i donant sortida a les inquietuds intel·lectuals dels autors. De forma conscient o no, El Joven Lovecraft va agafant un camí que condueix a la seva emancipació dels límits que podria imposar la contínua referència a la seva obra. A hores d'ara, els personatges es mouen en el seu propi univers, amb uns regles autònomes, la qual cosa demostra que és una obra viva, que evoluciona i que no té el camí marcat.

El guió conjuga molt hàbilment l'humor més fàcil, que sempre funciona, amb innumerables cites cultes, tot això esquitxat amb lleugeres referències a la pròpia obra de Lovecraft. En conjunt, tot i ser completament inventat, ens dóna indicis sobre la possible bogeria que, de gran, va dur a l'escriptor a escriure tants malsons literaris.

El dibuix no ha canviat gaire respecte al primer volum. Ha guanyat en desimboltura i hi ha una major varietat compositiva, amb un creixent protagonisme de detalls en objectes i escenaris. Fidel a l'estil inicial, Torres té més difícil l'evolució perquè el dibuix és el que marca la personalitat visual d'un còmic. El Joven Lovecraft és així, menut, pàl·lid i ingenu, i viu les aventures en un blanc i negre tan sols romput pel color vermell d'alguna peça de roba o de les onomatopeies.

Publicat al dBalears dia 11 de juliol de 2009