Cristóbal Nazareto

El cap de setmana passat va tenir lloc el Saló Internacional del Còmic de Barcelona d'enguany. No em correspon fer-ne cap crònica, però m'agradaria destacar dos assumptes que m'han cridat molt l'atenció. El primer és que Inolvidable, el millor còmic de l'any 2008, no ha merescut cap nominació; l'altre és que Batman: Barcelona ha estat l'obra més venuda amb diferència aquest cap de setmana, esgotant-se els 6000 exemplars de tiratge inicial. D'això darrer només voldria destacar que, una vegada més, es confirma que en l'àmbit del còmic es repeteixen els clixés i esquemes que podem trobar a la societat generalista: la falta de criteri personal de la gent, qui acaba essent un conjunt de xotets de cordeta que corren en filera a comprar no allò que desitgen sinó allò que ha aparegut en els mitjans de comunicació com a destacat. Com sol passar, els gran èxit comercial d'aquest còmic no té absolutament res a veure amb la seva qualitat, sinó amb un màrqueting excel·lent i un preu imbatible. I ara, passem a comentar el còmic de la setmana.

No acab de comprendre per què Àlex Fito, nou anys després de guanyar el premi a l'autor revelació del Saló, encara se'l considera una "jove promesa" del còmic. Amb 36 anys ni és jove ni és promesa, sinó un autor fet i condret (amb un aspecte molt juvenil, això sí) que té una obra poc voluminosa en quantitat, però molt interessant en l'aspecte formal i, sobretot, en el temàtic.

Conscient de les seves limitacions gràfiques, Fito fa temps que va decidir establir-se en el reialme d'un estil aparentment infantil, molt influenciat per Max, Chris Ware i el cartoon nord-americà, amb un punt estètic retro i un traç concretíssim, obsessivament delimitat. Fa anys que maneja aquests elements sense que es vegi cap evolució estilística, possiblement perquè no existeix. En aquest sentit, és com Woody Allen quan dirigia i actuava a les seves pel·lícules: hom sap què es trobarà abans de veure la pel·lícula del novaiorquès o de llegir el còmic del mallorquí. El que varia més és la temàtica que tracta. En aquest sentit, Fito va bastant per lliure. Tant és que sigui un còmic infantil com que sigui per adults formats, com el d'avui; en qualsevol cas sempre trobarà la forma de posar el contrapunt a la puresa del seu grafisme, i ho farà abocant la part més obscura del seu ésser en el caràcter dels personatges, la seva interactuació i les situacions que se'n desprenen.

Glénat acaba de treure un àlbum que recopila les històries de Cristóbal Nazareto, un home religiós (de fe i de professió), que acaba fora del circuit normal de l'església catòlica degut a que segueix al peu de la lletra l'exemple de Crist. Aquest personatge marginal troba sentit a la seva vida ajudant aquella gent més necessitada, fent-ho sense més recursos que la seva bona voluntat. Tot i que dóna nom a l'obra, Nazareto és poc present a les històries que no protagonitza. Fito dóna així protagonisme a un catàleg breu però representatiu de la més pura marginalitat social: l'arquebisbe pederasta, la nina perduda i abusada, la mamà ionqui, la immigrant explotada, el nin delinqüent, el policia corrupte... Tot això amb un humor corrosiu, que a vegades frega el mal gust sense caure-hi perquè tan sols està plantejant retalls ficticis d'una realitat duríssima que no volem veure però que per això no deixa d'existir.

Fito es decanta per un estil narratiu que beu del cinema mut i els dibuixos animats a parts iguals. Fa predominar la imatge per sobre de la paraula i, de fet, gran part de les històries es poden considerar mudes, si ens ho permeten les onomatopeies que hi inclou. Com a gran observador que és, Fito ens obliga a observar el seu còmic, més que llegir-lo en el sentit literal del terme.
Com a element negatiu tan sols he de dir que es queda curt. L'univers marginal que condensa d'una forma tan encertada dóna per tota una carrera artística. Pens en Charles Schultz, que va consagrar els darrers 50 anys de la seva vida a Snoopy, i veig que la temàtica de Nazareto, tractada de la forma que la tracta Fito, dóna per molt més.

Publicat al dBalears dia 6 de juny de 2009