22 de juny 2009

Coches abandonados

No hi ha dubte que aquesta és una portada molt atractiva. Ens remet a una altra època, fa quatre o cinc dècades, amb un home no gaire feliç (o potser només preocupat), que condueix solitàriament per la nit.

Aquest és el pòrtic d'un recopilatori d'històries curtes de Tim Lane, un autor a qui no coneixia. Per les pàgines de Coches abandonados hi desfila un catàleg de perdedors automarginats, que poden exemplificar algunes de les conseqüències de la vida urbana i postindustrial. És molt bo de fer quedar desubicat, amb una vida buida, sense sentit, essent poca cosa més que una ombra a qui ningú veu. La diferència està en com reaccionen les persones davant aquesta tendència. Els personatges de Lane no tenen sort, però nosaltres sí, perquè gràcies a ells i al seu sufriment podem gaudir d'una narració inquietant, molt ben conduïda, que conjuga un guió esquitxat de gènere negre amb un dibuix que oscil·la entre l'underground i l'estil independent com el de Clowes i Burn.

La Cúpula ens ofereix una edició molt acurada, que fa goig i desprèn una olor de tinta que acompanya. No vos entreteniu a olorar els llibres nous?