No hi ha dubte que aquesta és una portada molt atractiva. Ens remet a una altra època, fa quatre o cinc dècades, amb un home no gaire feliç (o potser només preocupat), que condueix solitàriament per la nit.Aquest és el pòrtic d'un recopilatori d'històries curtes de Tim Lane, un autor a qui no coneixia. Per les pàgines de Coches abandonados hi desfila un catàleg de perdedors automarginats, que poden exemplificar algunes de les conseqüències de la vida urbana i postindustrial. És molt bo de fer quedar desubicat, amb una vida buida, sense sentit, essent poca cosa més que una ombra a qui ningú veu. La diferència està en com reaccionen les persones davant aquesta tendència. Els personatges de Lane no tenen sort, però nosaltres sí, perquè gràcies a ells i al seu sufriment podem gaudir d'una narració inquietant, molt ben conduïda, que conjuga un guió esquitxat de gènere negre amb un dibuix que oscil·la entre l'underground i l'estil independent com el de Clowes i Burn.
La Cúpula ens ofereix una edició molt acurada, que fa goig i desprèn una olor de tinta que acompanya. No vos entreteniu a olorar els llibres nous?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada