GAL

Per coses de la vida, el diari amb el qual tenc més contacte és el pitjor de tots: El Mundo. Al meu lloc de feina és l'únic periòdic que arriba diàriament (algú deu saber per què) i gent propera a mi el compra i, en algunes ocasions, em regala els DVD i llibres que treu.

Recentment, per aquest procediment, ha caigut a les meves mans una col·lecció de pel·lícules que tenen el periodisme com a teló de fons. I una d'elles era GAL (2006, Miguel Courtois). No la vaig anar a veure al cinema i tenia ganes de saber com s'enfocava un desastre tan gran, per això, en dues sessions, l'he vist.

Les conclusions són molt clares: no és una pel·lícula, és un pamflet audiovisual. I és una llàstima perquè el tema és suficientment interessant per ser abordat així com toca. La pel·lícula es queda en no res perquè, tot i insinuar acusacions molt serioses (paral·leles a les que es dugueren a terme per la via judicial, que és la correcta), no s'atreveix a donar noms i llinatges de la gent importantque implica, com ara el president del govern de llavors (un paper, per cert, caricaturesc).

El tema real de la pel·lícula no és aquest organisme de terrorisme d'Estat, sinó la causa de la creació del periòdic El Mundo, heroïficant més la tasca de Pedro J. Ramírez que la dels periodistes que investigaren el cas.