30 de març 2009

La guarida del horror

Howard Phillips Lovecraft va ser un escriptor que, des de la seva modèstia i falta d'ambició econòmica, va posar els fonaments d'una revolució literària silenciosa. Des de la tranquil·la Providence, aquest homenet de presència física minúscula, vestit de forma conscientment antiquada, va reimaginar el terror. A partir d'ell, s'obre el camí de l'horror còsmic i atàvic. Els fantasmes d'altre temps fan esclafir de riure davant els éssers d'altres dimensions que milions d'anys abans del domini humà arribaren a la Terra, aixecaren i enfonsaren civilitzacions per, finalment, romandre en una espècie de mort en vida, esperant que algú els despertàs. Amb tots els segles que passaren, els humans aparegueren i es convertiren en els amos terrenals gràcies a la tecnologia i a la seva ànsia de coneixement. És precisament aquesta curiositat científica el que Lovecraft denúncia com a causa del despertar dels Primigenis: Yog-Sothoth, Shub-Niggurath, Hastur, Nyarlathotep, Yig, Dagon, i el més perillós de tots, el gran Cthulhu, mort però somiant. Lovecraft va convidar al seu cercle d'amistats literàries que escriguessin històries del que més tard es va anomenar Cicle dels Mites de Cthulhu. I així ho feren molts, essent per a mi el millor, Bob Howard, amb creacions genials com l'investigador Wilhem Friedric Von Junzt, descobridor dels secrets de la Pedra Negra.

Algú es va despistar perquè ningú té els drets d'autor dels Mites, que són de domini públic menys el nom Call of Cthulhu, propietat de Chaosium Inc. Qualsevol escriptor o dibuixant pot crear obres o adaptacions dels Mites, sense haver de pagar royalties a ningú. Resulta inexplicable com, davant aquest buit legal, hi hagi hagut tan poques incursions en aquesta apassionant temàtica, i moltes de les quals tenguin una qualitat dubtosa.

Panini ha tengut la molt encertada idea de satisfer la demanda històrica espanyola d'obres de Richard Corben, un dels més grans dibuixants de tots els temps, que als seus 68 anys està tenint una segona temporada d'èxit fruit de la seva genialitat renovada. Des dels seus inicis en el món del còmic una de les temàtiques que li han estat més còmodes és el terror. El seu dibuix, voluntàriament primitiu, no ha canviat gaire amb les seves quaranta dècades d'autor, i és capaç de transmetre sensacions primordials. Les històries de Corben, encara que transcorrin en el present, destil·len antiguitat, com si sempre haguessin estat presents, sense pertànyer a cap època ni corrent estilístic. Darrerament hem tengut el gran plaer de veure com Corben il·lustrava una història protagonitzada per Conan, i, quan encara no ens hem recuperat, ens copeja sense pietat l'embranzida de La guarida del horror, un preciós tom que conté nou adaptacions al còmic d'altres tants relats i poesies de Lovecraft. Guionitzats i dibuixats per Corben. Poques coses millor hi pot haver.

Els relats que ha seleccionat no són els més representatius dels Mites de Cthulhu, però són una bona mostra del treball de l'escriptor de Providence, i les poesies suggereixen una realitat paral·lela inquietant, que deixa la Humanitat en un lloc ben discret, deixant en ridícul l'antropocentrisme. Corben, amb tot això com a punt de partida, es posa el llistó ben alt, però sabent tant ell com nosaltres, que no tan sols se'n sortirà favorablement, sinó que serà un plaer sensorial increïble, fins i tot per a qui no sigui gaire seguidor del terror còsmic de Lovecraft.

I, efectivament, la lectura d'aquest volum no decep. Els incondicionals com jo de Corben ja tenim un altre motiu per venerar-lo. Un Corben pur que controla tots els aspectes creatius ja que, essent en blanc i negre, també s'encarrega dels grisos que donen aquella tridimensionalitat tan especial a les seves figures.

Publicat al dBalears dia 28 de març de 2009