David Rubín és un dels autors espanyols amb la relació productivitat-reputació més elevada. N'hi ha que el critiquen pel seu dibuix aparentment descuidat, desenterrant el vell debat sobre la superioritat de l'academicisme. Per damunt de tot, té una sèrie de qualitats que el fan mereixedor d'un alt respecte i, per què no, de lloances.1. Tot i ser molt jove, té un estil ben definit, amb matisos d'autors determinats, i una soltura indiscutible a l'hora de planificar pàgines i vinyetes.
2. És un autor complet, que guionitza, dibuixa, entinta, acoloreix i retola les seves pròpies obres. I ho fa satisfactòriament.
3. Està explorant un univers propi, arrelat en l'onirisme. De moment, el resultat és honest i, curiosament, gens afectat.
4. Publica en moltes editorials, la qual cosa indica que segurament és un lliurepensador, que no li agrada fermar-se inútilment.
Si les persones som el que fem, en David Rubin no necessita demostrar res. Llegiu Cuaderno de tormentas i sabreu per què.
3 comentaris:
(no sé que havia fet al comentari! hi torn:)
És cert, Rubín és un autor molt feiner, i això de vegades fa que la qualitat del que treu sigui irregular. A la primera edició del "cuaderno" fins i tot hi trobes bastantes errades d'ortografia!
Però aquest llibre a mi m'ha agradat molt. Això que dius de que ho fa tot, aquí a més ho fa bé: hi ha molta creativitat en tots els sentits, el dibuix és del millor que ha fet, el color funciona molt bé... el conjunt és molt bo. Més que un còmic és una mena de conte il·lustrat per a adults. De les millors coses que s'han fet a Ibèria.
Yo ya le he votado como mejor obra y mejor dibujo para el Salón de Barcelona de este año.
Publica un comentari a l'entrada