Camelot 3000

Si en qualsevol moment del segle passam per devora una llibreria generalista (no és necessari esperar que sigui Sant Jordi: també estan obertes la resta d'any), veurem que el llibreter fa un esforç notable per destacar uns llibres per sobre dels altres. De tots, els que més mereixen ser destacats són tots aquells que presenten les següents constants: a) un títol que evoqui misteris relacionats amb la història, la religió i/o personatges històrics perfectament reconeixibles; b) una portada amb elements que redundin el títol, amb tapa dura i sobrecoberta; c) un text de contraportada que destaqui els elements més intrigants de la trama amb un filtre bromós; i d) un gruix generós, de 400 pàgines per amunt. Amb la feina de l'escriptor passa una cosa semblant a la de l'actor: si és bona o dolenta, poc importa; el que realment val és la promoció i, sobretot, que el consumidor cregui que està consumint un producte especial però alhora el faci pertànyer en el gran grup tranquil·litzador.

Suposem que tots aquests avatars de Dan Brown i Ken Follett es poden encaixar amb quatre cops en el gènere de novel·la històrica (és igual que no ho sigui perquè el que interessa és el que la gent es pensa), veiem que en l'actualitat aquest és segurament el gènere que més vendes produeix, la qual cosa du a pensar que la Història interessa molt a la gent, fet que xoca amb els gusts dels adolescents quant a assignatures, posant-la en les primeres posicions del rànquing de les assignatures més estúpidament avorrides. Això duria a plantejar al professorat un canvi d'enfocament en la seva metodologia, més que res per trobar qualque sentit a les hores que gasta intentant projectar qualque cosa a la ment de l'alumne. Insistesc: la Història interessa, com també interessen les llegendes i les històries basades en les estructures del conte popular.
A part de les llibreries generalistes, hi ha les anomenades llibreries especialitzades. Són poques perquè els usuaris representen un col·lectiu minoritari, i en la cultura també domina la llei de mercat. En aquestes llibreries especialitzades hi podem trobar la pràctica totalitat dels còmics que s'editen a Espanya i, fins, i tot, podem comanar les novetats americanes. No vull gastar ni un segon més recordant que el còmic no és infantil, però sí destacar la varietat de gèneres i estils que conformen l'oferta actual. La Història i la llegenda també són dos temes molt recurrents i que han donat fruits magistrals. Un d'ells és Camelot 3000, una maxisèrie de 1985 que parteix de la llegenda d'Artús i els cavallers de la Taula Rodona, i més concretament del passatge que avisa que en un futur el rei d'Anglaterra tornarà, per fer-lo tornar l'any 3000, en una situació mundial crítica per una imminent invasió alienígena. Artús, Merlín i la reencarnació dels seus cavallers s'encarregaran d'enfrontar-se a aquests enemics de la humanitat per reestablir l'ordre d'acord amb els principis cavallerescs.

Aquest és l'argument essencial d'una obra que s'ha convertit en peça clau de la història del còmic, no només per la combinació d'un guió i un dibuix excel·lents, sinó també perquè en el seu moment va replantejar el còmic com a producte industrial, obrint el camí cap a una major dignificació materialitzada en una millor qualitat del paper i la impressió, la distribució exclussiva a llibreries especialitzades i la introducció de la seva editorial, DC Comics, en l'àmbit del còmic adult que no passa per l'autocensura del Comic's Code.

Fa poc Planeta DeAgostini va reeditar aquesta obra, dificilíssima de trobar, en unes condicions editorials d'acord amb la seva importància, però respectant el text, el dibuix i el color originals.
Vint-i-quatre anys després de la seva primera edició, es nota el pas del temps. Com he dit, va obrir un camí que la indústria del còmic ha eixamplat i, en certa forma, superat. Per això Camelot 3000 s'ha de llegir tenint en compte el context en què es va realitzar. Si és així, que ningú dubti que passarà una estona molt agradable, amb una història en la qual destaca la intriga per sobre de l'acció, i unes cites a la llegenda d'Artús que l'encaixen dins la cultura més universal.

Publicat al dBalears dia 10 de gener de 2009