La immediata lectura del recopilatori de tires de Liniers ja forma part de la meva vida. Des de Mafalda bé he cercat un producte semblant, sense tenir gaire sort, fins que va caure a les meves mans el primer número de Macanudo. Que el 70% de les tires d'un recopilatori siguin genials ja és molt, i tot d'una vaig enamorar-me de l'humor d'aquest argentí, tan semblant al meu.El número 3 ja juga amb la complicitat del lector fidel. Només així s'entenen algunes de les tires: perquè ja saps cap on tira l'autor i els personatges. Pentura l'agudesa del principi s'ha suavitzat una mica però segueix essent el millor autor de tires que hi ha hagut després de Quino. Aquesta és una responsabilitat molt grossa que du estupendament, i l'aura poètica que envolta els personatgets aquarel·lats que poblen un univers d'aparent ingenuïtat és molt especial. Molt recomanable per a les ments sensibles, si és possible des del primer número.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada