303

La guerra és un concepte present en el món des de temps immemorials i que demostra que els mascles han imposat la seva particular forma d'arreglar les coses. El gran Quino va fa gairebé quatre dècades dir que si les dones governassin no hi hauria secrets d'Estat. Potser no, però si hagués triomfat el feminisme ara no tendríem soldades morint a Afganistan. Si la paritat és que la dona tengui els mateixos llocs de l'home en un món dissenyat exclusivament per homes, no crec que ens poguem congratular. Així van les coses.

La guerra sempre ha tengut la següent característica: data de començament i data de finalització, rubricades ambdues pels països en conflicte. Això pareix un detall sense importància però és molt clarificador. La gent sabia si el seu país estava en guerra, per petita que fos, contra qui, des de quan i fins quan. Però en qualque moment de la Guerra Freda aquesta forma de guerra tan delimitada s'esvaeix per donar pas a la forma actual de conflicte bèl·lic, on predomina la confusió, la fragmentació de la informació i la contradicció, amb un paper còmplice determinant dels mitjans de comunicació. Ara no sabem, per exemple, si Espanya està en guerra amb qualcú. Sabem que hi ha destacaments espanyols a Afganistan; soldats vestits de soldat, amb armes de soldat i circulant en vehicles de soldat, però ens diuen hi són en missió humanitària. Hi ha alguna guerra a Afganistan? Qui contra qui? Quan ha començat? I a Iraq? Quan la gent una mica il·lustrada no pot saber amb rotunditat si el seu país està en guerra, què ha de fer la massa de gent lobotomitzada?

El còmic d'aquesta setmana, sense ser bèl·lic, se centra en alguns dels efectes de la guerra. El guionista Garth Ennis i el dibuixant Jacen Burrows posen tots els seus sentits en crear una història fragmentària protagonitzada per un militar rus veterà de la invasió d'Afganistan, darrer passatge important de la Guerra Freda, que tantes conseqüències ha tengut al segle XXI (recordem que els EUA creen i formen els talibans, inclòs l'exagent de la CIA Bin Laden, per fer fora els russos d'aquelles terres, exaltant el fonamentalisme islàmic contra l'ateisme comunista).

El còmic s'anomena 303, fent referència al calibre del rifle que du des del principi de l'esquena el protagonista, el coronell Ivan. Una antigalla britànica que, tot i ser una recent adquisició, té molta d'importància per a Ivan. Ben aviat ens veiem immersos en les turbulències mentals d'aquest home, degut a la seva experiència vital sempre en guerra, i per això ens oblidam de l'arma. Ennis estructura la història en dues parts, la primera de les quals passa a Afganistan, fan poc temps, i gira al voltant d'una dotzena de membres de les Forces Especials de la Federació Russa que competeixen amb l'exèrcit britànic per arribar a un avió que s'ha estavellat. Després d'haver viscut la guerra a Afganistan durant gairebé tres dècades (sempre contra els talibans, a diferència dels EUA), el que veurà i viurà aquells dies de recerca estressant li canviaran la forma en què veu les coses, enviant-lo directament a la segona part de l'obra, que transcorre a qualque part dels EUA. Quan menys ens ho esperam, el guionista ens fa tornar a fixar en l'arma de calibre 303, que dispara una bala de plom de 174 grams. I just en el moment que vol, ens n'adonam de què està a punt de fer Ivan amb aquell rifle. Ennis ens fa reaccionar amb sorpresa abans de constatar que, certament, acaba de produir-se una cosa molt molt grossa. I, el que és millor, ens fa comprendre la motivació que du a Ivan a realitzar aquesta acció sense marxa enrere.

El dibuix, sense ser extraordinari, compleix el seu paper en un còmic de guionista (com ho fan els dibuixants dels còmics d'Alan Moore). Burrows aconsegueix filtrar la complexa psicologia del protagonista i del seu antagonista a la segona part de forma molt subtil, amb unes expressions hieràtiques que poden parèixer equívocadament limitades. Llàstima del color, o més concretament de la tècnica de difuminat digital que molts de coloristes s'empixonen a fer. Es com si hi hagués un revival de l'aerògraf. Fixau-vos en les muntanyes d'Afganistan o el volum de les cares. Essent el mateix treball, amb un color més pictòric el dibuix guanyaria molt. Però aquest és un detall sense importància que no ha d'impedir gaudir d'una bona història anti statu quo.

Publicat al dBalears dia 27 de desembre de 2008